dilluns, 25 d’agost del 2008

Fer campana

Parèmia: Fer campana.

Origen: Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que 'ha deixat d’anar a escola'. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?
«La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»
Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al programa 13 d'Un polsim de refranys.

dilluns, 18 d’agost del 2008

Treure faves d'olla

Parèmia: Treure faves d'olla.

Origen:
«Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»
Explicació: Equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’.

Hi ha altres explicacions per a la frase feta:
  • treure faves d'olla - Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica (GDLC, s. v. 'olla').
  • treure faves d’olla - Experimentar una gran millora, refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc. (DIEC2, s. v. 'fava')
Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al Programa 12 d'Un polsim de refranys.

dilluns, 11 d’agost del 2008

Esperar amb candeletes

Parèmia: Esperar (una cosa) amb candeletes.

Explicació: Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Origen: Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que 'l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció'. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?
«Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès».
Nota1: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47).

Nota2: En un comentari, Lo Consueta m'apunta un altre possible sentit de la frase feta: «A la Catalunya Nova, el tema d'esperar amb candeletes també té una certa aplicació en esperar de forma solemne més que no pas inquieta. En alguns llocs s'esperava l'arribada del seguici amb candeles enceses, en altres indrets del Camp, sabem que la canalla anava a esperar els Reis d'Orient amb candeles».

Nota3: A Rodamots recullen una altra possible explicació de l'origen de la dita, apuntada per Joan Coromines: «Podria ser que volgués fer referència al costum català de repartir candeletes beneïdes a la mainada en el dia de la Candelera».

Font: Vista al programa 4 d'Un polsim de refranys.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Per Santa Llúcia, un pas de puça

Parèmia: Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Origen: Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?

Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.

Font:
Vista al Programa 2 d'Un polsim de refranys.

Mira també: Joan Arimany Juventeny (2008): La Devocioteca: Per quina raó es diu 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si el dia encara disminueix?

divendres, 1 d’agost del 2008

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes l'etimologia que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:
  1. A Albatera qui té un ull és l'amo
  2. A Benifato van capar el dimoni
  3. A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues
  4. A cent anys, coteta verda
  5. A l’art d’en Janet, qui més hi fa més hi perd
  6. A la lluna de València
  7. A la Rambla!
  8. A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat
  9. A mansalva
  10. A mida de «La Botelleta»
  11. A perdiu per barba i peti qui peti
  12. A Riudoms, sac, senalla i bona lluna
  13. A Sant Feliu de Torelló, pescallunes
  14. A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos
  15. A Tarragona fa bon sol
  16. A tocajornals
  17. A Vilaverd toquen l'arpa
  18. Acabar com el rosari de l'aurora
  19. Acabar en Beniali
  20. Afarta'm i digue'm moro
  21. Aferrar-se la pasta pels draps
  22. Agafar recalfades 
  23. Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no
  24. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó!
  25. Això no ho pot traure d'ahí ni els cavalls d'Anselmo!
  26. Això passarà la setmana dels tres dijous
  27. Això sembla la gotera del convent
  28. Al juliol la garrofa porta dol
  29. Al Masnou, geperuts
  30. Al Masnou, són palangrers que a ponent van a palangre. A Llavaneres són nansers, que no perden mai calada. Els d'Arenys són vaixellers, dels que van a l'altra banda. A Sant Feliu són bastinals que donen bastina als frares. A Bagur són corallers que corallen a la brama. A l'Escala n'és an al port pel vent de la tramuntana. A la Selva són bisers, que venen els bisos a càrregues
  31. Al rei i al porc afaiten després de mort
  32. Alarma!, alarma!
  33. Algú ha portat òlibes a Atenes
  34. Als cornuts els picava el front
  35. Alt com un sant Pau
  36. Alto les seques!
  37. Altre gall li cantaria
  38. Amb tots els ets i uts
  39. Amolla-ho en banda
  40. Anar a can Felip
  41. Anar a fer punyetes
  42. Anar a tocar ferro
  43. Anar amb el vestit d'Adam
  44. Anar d'Herodes a Pilat
  45. Anar de gorra
  46. Anar de vint-i-un botó
  47. Anar xino-xano
  48. Anar-se'n (o Despedir-se) a la francesa
  49. Aquí hi ha marro
  50. Ara li fan el mànec
  51. Arrastrar com a Pelletes
  52. Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
  53. Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar
  54. Bon vent i barca nova
  55. Brams d'ase no pugen al cel 
  56. Brillar per la seva absència
  57. Buscar-li tres peus al gat
  58. Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles
  59. Cada any, sant Pere, un se'n queda
  60. Calçar-se les sabates
  61. Can Seixanta
  62. Cansalada i ous fregits quiten la vista als marits
  63. Cases con dol amb son gresol
  64. Caure d'oros
  65. Canviar de jaqueta
  66. Carregar-li els neulers
  67. Coixo, la llum!
  68. Com dia el Tio Pep de Muro: Tu pitaràs!
  69. Com el burro del rector de Sollana
  70. Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar
  71. Com el Vallès no hi ha res
  72. Com la burra d'en Pacolí que quan va estar avesada a no mejar, es va morir
  73. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
  74. Com si em diguessis Llúcia
  75. Contra el rosari de l'aurora
  76. Córrer més que Davó
  77. De fil de vint
  78. De la Seca a la Meca
  79. De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
  80. De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel
  81. Del temps que la Marta filava
  82. Descobrir la sopa d'all
  83. Desperta ferro!
  84. Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps
  85. Destapar la caixa dels trons
  86. Donar carabassa
  87. Donar les absoltes
  88. Donar més voltes que el vint-i-nou
  89. Donar peixet
  90. Donar quarter
  91. Donar-li comí
  92. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu
  93. Dormir més que la Mare de Déu d'Agost
  94. Dos d'un mateix ventre i cada u d'un temple
  95. Durar menys que les falles del Miquelet
  96. Eixir tot en bé, com a la Peixcatera
  97. El bon vi no ha de menester ram
  98. El convit del manresà: "No us hauríeu quedat a sopar?"  
  99. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
  100. Els reganys de la vella i els dies de la vella
  101. En Basiva ja és a l'església
  102. Endavant les atxes
  103. Enganyar com un xino
  104. Enmig de les Pasqües vénen les basques
  105. Entre bastidors
  106. Entre Tots Sants i Manresa
  107. Escartín!, Escartín!, Escartín!
  108. Esguerrats cap a Sants
  109. Esperar amb candeletes
  110. Esquinçar-se les vestidures
  111. Estar (un lloc) a la quinta forca
  112. Estar empiocat
  113. Estar fet (algú) un sant Llàtzer
  114. Estar gras com en Gandòfia
  115. Estar més content (o més trempat, o més eixerit) que un gínjol
  116. Estar pelat
  117. Estar sec com els cavalls d’en Malla
  118. Estirar-se les grenyes 
  119. Faltar-li la cabera a algú
  120. Fer barcella
  121. Fer bugada
  122. Fer campana
  123. Fer cantonades
  124. Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar
  125. Fer com el capità aranya
  126. Fer com el frare de la creu
  127. Fer com el puput, un i prou
  128. Fer com l'Alcoià del tren: Ja els ha dit tots vosté!
  129. Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen
  130. Fer corrucos o corrococos
  131. Fer el beneit
  132. Fer el negoci d'en Robert amb les cabres
  133. Fer el Pian
  134. Fer enfadar com a Don Rafael
  135. Fer esquellots
  136. Fer fugina
  137. Fer goma
  138. Fer l'antorxa
  139. Fer la faena de Calores
  140. Fer la fi d'en becaina
  141. Fer la passâ de Palparrabos
  142. Fer la passâ de Vicedo: Camises blanques no en tenim!
  143. Fer la puta i la Ramoneta
  144. Fer llambrots 
  145. Fer més por que el Tio Campanetes
  146. Fer peça
  147. Fer safareig
  148. Fer toris
  149. Fer un pa com unes hòsties
  150. Fermar els gossos amb llonganisses
  151. Fer-se com la Tia Pellera
  152. Fer-se el suec
  153. Fer-se la barba d'or
  154. Fer-se-li la boca aigua
  155. Fer-se'n les tres pedretes
  156. Fes l'ense com els de Tarabaus; ja veuràs què et passarà
  157. Feta la llei, feta la trampa
  158. Ficar-se (o Posar-se) en camisa d'onze vares
  159. Fot-li fort que és de Reus
  160. Fugir cridant visca el rei
  161. Gent de Can Fanga
  162. Gira vent, gira vela
  163. Ha crescut com els arbres de la Rambla
  164. Ha plogut més que es dia que varen enterrar en Fei!
  165. Haver topat amb la guitarra de sant Pere
  166. Haver-hi moros a la costa
  167. Haver-hi roba estesa
  168. Hi estaràs més que el cànem a l'aigua
  169. In albis
  170. Ja plora, ja riu, el Tio Caliu
  171. Jugar més que Peladilla 
  172. Juncosa és el centre del món
  173. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
  174. L'any de la picor
  175. L'ase d'en Mora, que de tot s'enamora
  176. L'ase em fot!
  177. La missa major és missa de senyor
  178. La nit de Nadal, la més estelada de l'any
  179. La perdiu fa poagre
  180. La setmana dels sabaters té cinc dies només
  181. Lent com la moleta de Raons
  182. Les cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan
  183. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
  184. Llançar-li el guant
  185. Lleida ha foradat
  186. Llençar la tovallola
  187. Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare
  188. Malalt que arreplega la roba morir vol
  189. Malòrum!, va dir el rei David
  190. Manresans, lladres, pillos i gormands
  191. Martí, tira-li!
  192. Matar el cuc
  193. Matar jueus
  194. Mentre hi ha vida hi ha esperança
  195. Més val tard que mai
  196. Molta merda!
  197. Morir-se (o Anar-se'n, o Quedar) amb la creu dels albats 
  198. No arribar la sang al riu
  199. No facis com en Roc, que va arreglar el rellotge de l’església i encara li van sobrar peces
  200. No hi ha cavall que flac rossí no torni
  201. No parar en torreta
  202. No saber d'on surten les misses
  203. No ser bo ni per als gossos
  204. No tenir-ne ni per a la cadira de missa
  205. Nou de trinca
  206. O caixa o faixa
  207. Oronetes a prop de terra volant, pluja a l'instant
  208. Paga que és gata
  209. Pagar amb gambades
  210. Parèixer el Baratillo de Grau
  211. Parèixer el femer del Tio Ratolí
  212. Parèixer el Masero del Troncal
  213. Parèixer la família del Melero
  214. Parèixer la Muller de Don Jeroni
  215. Parèixer Titora
  216. Parlar del sexe dels àngels
  217. Passar Bòria avall
  218. Passar més gana que el gos del Pinyol
  219. Passar per l'adreçador
  220. Passar uns dies a l'Art
  221. Passar-se de la ratlla
  222. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
  223. Pels Perdons, prometatges a milions; pel Dijous Sant, prometatges es desfan
  224. Pensar en l'amor de les tres taronges
  225. Per la lluna de gener, talla la fusta el fuster
  226. Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix
  227. Per Nadal, posarem el porc en sal
  228. Per quins cinc sous?
  229. Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir
  230. Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina, el fadrí besa la fadrina
  231. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
  232. Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per sant Macià, torna a baixar
  233. Per Sant Sever, faves a fer
  234. Per Sant Tomàs, la mossa fira el bordegàs
  235. Per Santa Llúcia, un pas de puça
  236. Perdre l'oremus
  237. Perlassiete, qué estàs en la came?
  238. Pesar figues
  239. Pixar aigua beneita
  240. Plegar el ram
  241. Ploure a bots i barrals
  242. Poder anar darrere un combregar
  243. Portar cremallot
  244. Posar en un altar
  245. Posar-se com el peu de la torre
  246. Postres de músic
  247. Prendre les mides d'en Bascu
  248. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes
  249. Quan vegis el corb, pensa en la mort
  250. Quants en va deixar el rei Herodes!
  251. Que et conec, que eres músic!
  252. Que n'hi portaràs pocs, de capellans a l'"enterro"!
  253. Quedar com Camot
  254. Quedar-se amb un pam de nas
  255. Qui no cull un fesol no sopa quan vol
  256. Qui no et conega, que et compre
  257. Qui t'ha vist i qui et veu, mas de l'Arany
  258. Qui té duros fuma puros
  259. Qui tingui cabres, que grati!
  260. Qui tot ho vol, tot ho perd
  261. Qui va a Liorna, no torna
  262. Qui vullga cucs, que pele fulla
  263. Quién es Molina? ¡Ya lo veréis!
  264. Rebre més garrotades que els rucs d'Hortoneda
  265. Rei tingam i no el conegam 
  266. Remoure Poblet i Santes Creus
  267. Roda el món i torna al Born
  268. Salut i força al canut!
  269. Sant Antoni ens guardi!
  270. Sant Eloi, quan era petit era noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ésser ferrer, i de gran, va ésser sant
  271. Sant Feliu, sac i ganxo 
  272. Sant Galdric, del pagès sou amic
  273. Sant Pol, quina hora és?
  274. Santa Llúcia et conservi la vista!
  275. Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal
  276. Sarró, sarró, respon per en Noguer de s'Agaró
  277. Semblar cana i capbitlló
  278. Semblar de can Tarranch en amunt!
  279. Semblar de l'Alcora
  280. Semblar el cul d'en Jaumet
  281. Semblar el mercat de Calaf
  282. Semblar l'endemà de la fira
  283. Semblar l'orgue de Caldes
  284. Semblar la parada del Juanito
  285. Semblar que hagi passat el bou de Corpus
  286. Semblar sa pixarada d'en Rampujo
  287. Semblar un camp d'Agramant
  288. Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort
  289. Sense la creu ningú no hi veu
  290. Ser com una fura
  291. Ser de can Milà i Camps
  292. Ser de Casa Donya Amàlia
  293. Ser de la família del Melero
  294. Ser de pasta d'agnus
  295. Ser l'ase dels cops
  296. Ser l'últim pet de l'orgue
  297. Ser (o semblar) la bóta de Sant Ferriol
  298. Ser la xocolata del lloro
  299. Ser mel de Ca Telm
  300. Ser més alt que una figatera
  301. Ser més cabut que Mossén Seré
  302. Ser més famós que la Monyos
  303. Ser més malo que Catxutxa
  304. Ser més mentider que en Calça
  305. Ser més tort que un rabassó
  306. Ser més vell que el faralló de la Llosa
  307. Ser un Javaloies
  308. Ser (una cosa) un maremàgnum
  309. Ser un orgue de gats
  310. Ser un tiquis-miquis
  311. Ser Xauxa
  312. Serrar la vella
  313. Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat
  314. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu
  315. Si la Mola porta capell, no et fiïs d'ell
  316. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya
  317. Si que estem ben arreglats, com sant Jaume, de barrets, que no en tenia sinó un i encara era foradat
  318. Si vols companyia, agafa't amb la guia
  319. Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida
  320. Solsona, ciutat sense ciutadans, seu sense bisbe i pont sense riu
  321. Tallar el bacallà
  322. Tallar l'abadejo
  323. Tants caps, tants barrets
  324. Tenir els quatre pèls del diable
  325. Tenir l'os de Bertran
  326. Tenir la cara com un pa de ral
  327. Terrassa mala raça, Sabadell mala pell
  328. Tindre més corretja que el Tio Conill
  329. Tindre més diners que Ferrandis Belda
  330. Tindre més moral que l'Alcoiano
  331. Tirar una salva
  332. Tocar ferro
  333. Tocar mar
  334. Treure faves d'olla
  335. Vendre duros a quatre pessetes
  336. Vendre's per un plat de llentilles (o llenties)
  337. Venir d'Arbeca
  338. Veure la bomba del novenari
  339. Voler més (a algú) que Graella al vi
  340. Voltar més que els porcs de Sant Antoni
  341. Vós heu passat per can Vidal de la Palma

Fonts i bibliografia utilitzada

Llistat de les diferents fonts bibliogràfiques o en línia referenciades en aquesta obra.
  1. 1de3.com (1998) - Toni de Haro (1998): 1de3.com - Frases y palabras.
  2. ACCAT (2006) - Associació Conèixer Catalunya (ACCAT): La Cultura: Dites, frases fetes o refranys publicades al diari Metro.
  3. ALSIUS (1998) - Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'Oremus. Barcelona: Edicions La Campana.
  4. ÁLVAREZ-CALBET (2009) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2009): Tocar el dos - El racó de les expressions. Valls, Editorial la Torratxa.
  5.  ÁLVAREZ-CALBET (2011) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2011): Molta merda! - El racó de les expressions II. Valls, Editorial la Torratxa.
  6. ALZAMORA (2008) - Jaume Alzamora Bisbal: Espigolant dins l'antigor. Palma, 2008. Ed. Moll. Primera edició.
  7. AMADES (1930) - Joan Amades i Gelats (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
  8. AMADES (1935c) - Joan Amades i Gelats (1935): La mort. Costums i creences. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11
  9. AMADES (1935) - Joan Amades i Gelats (1935): Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5». Reeditat per Ed. Selecta - Catalònia. Primera edició: 1980. Segona edició: 1990.
  10. AMADES (1938) - Joan Amades i Gelats (1938): La rondalla i el proverbi. Barcelona - Gràcia. Gràfiques Calmell. Col·lecció «Narracions populars», Vol. II.
  11. AMADES (1950) - Joan Amades i Gelats (1950): Costumari català (5 vol.). Barcelona. Ed. Salvat.
  12. AMADES (1951a) - Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20. Ressenya.
  13. AMADES (1989) - Joan Amades i Gelats (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
  14. AMADES (1992) - Joan Amades i Gelats (1992): La màgia del nom. Barcelona, Deriva Editorial.
  15. ARIMANY (2009) - Joan Arimany Juventeny (2009): Blog La Devocioteca
  16. BANÚS-CALBET (2013) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2013): Rentar-se'n les mans - El racó de les expressions III
  17. BANÚS-CALBET (2016) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2016): S'ha acabat el bròquil. El racó de les expressions IV
  18. BANÚS-CALBET (2019) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2019): Casa de barrets. El racó de les expressions V
  19. BORJA (2007) - Joan Borja i Sanz (2007): «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 112.
  20. BUITRAGO (1995) - Alberto Buitrago Jiménez (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Madrid: Ed. Espasa Calpe.
  21. BUSQUETS (1987) - Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28.
  22. CAPÓ (1994) - Bernat Capó (1994): Costumari valencià /2. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
  23. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Articles d'opinió al «Diari de Girona». [En línia: http://www.diaridegirona.cat]
  24. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Blog de l'Emili Casademont i Comas.
  25. CASANOVA (2005) - Emili Casanova (2005): «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», dins la «Revista d'Estudis Catalans», núm. 18 (2005).
  26. COLL (1996) - Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
  27. CORTIJO (2009) - Dani Cortijo (2009): Blog Altres Barcelones.
  28. CUCARELLA 2020: Cucarella (2020): Blog «ToniCucarella»: “Sentències comentades i altres digressions parèmiques per aentretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus” (3/5/2020).
  29. DCVB (1926-68) - Alcover-Moll (1926-68): Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB). Palma: Ed. Moll.
  30. ESPUNYES (2007) - Josep Espunyes: Dites, locucions i frases fetes. Proa/Garsineu Edicions, Barcelona/Tremp. Col·lecció «Les eines», 49.
  31. FARNÉS (1992-99) - Sebastià Farnés i Badó (1992-99): Paremiologia catalana comparada, en 8 volums. Barcelona: Ed. Columna. Ressenya.
  32. GAJA (2009) - Esteve Gaja (2009): El Manlleu d'ahir.
  33. GINESTÀ (1900) - Ginestà Punset (1900): Folk-lorisme. Modismes catalans, dins la revista «Catalunya Artística» (Barcelona, 1900-1902).
  34. GRIMALT (2006) - Joan Antoni Grimalt (2006): Els refranys i les frases fetes de 'Parlant en plata’. Palma de Mallorca: Moll, 2006.
  35. GRIÑÓ (1981) - David Griñó i Garriga: Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24.
  36. HUERTAS (2006) - Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
  37. LUJÁN (1992) - Nèstor Luján (1992): Cuento de cuentos. Barcelona: Ediciones Folio. 5a. edició: juny 1994. 2 vol.
  38. LUJÁN (2004) - Nèstor Luján (2004): L'art de citar. (Barcelona: Ed. Ara Llibres). Edició d'Enric Vila.
  39. MARTÍ GADEA (1908) - Joaquim Martí Gadea (1908): Tipos, Modismes y Coses Rares y Curioses de la tèrra del Gè. València: Imp. de Antonio López y Compª. 3 vol.
  40. MARTÍ MESTRE (2006) - Joaquim Martí i Mestre (2006): Diccionari històric del valencià col∙loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (València: Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana, 29.
  41. MUNAR (2008) - Josep Munar i Munar (2008): Columna setmanal "Costumari popular" que escriu al «Diario de Mallorca».
  42. ÒMNIUM CULTURAL (2007) - Òmnium Cultural (2007) - Tradicions i costums.
  43. PÀMIES (2007) - Pàmies i Riudor, Víctor: Un polsim de refranys.
  44. PERIS (2001)Antoni Peris (2001): Diccionari de locucions i frases llatines (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, dins la Col·lecció «El calidoscopi. Diccionaris de l'Enciclopèdia»).
  45. PUIGMALET (2013) - Puigmalet, Joan (2013): Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat (Rúbrica Editorial, Ajuntament del Prat de Llobregat).
  46. RODAMOTS (1999) - Jordi Palou (1999): Rodamots. Cada dia un mot.
  47. SOLA (1999) - Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes.
  48. SOLSONA (2005) - Ramon Solsona (2005): A paraules em convides. Barcelona: Columna Edicions.
  49. SOLSONA (2007 - ) - Ramon Solsona (2007-2011): La paraula del dia, dins el programa El Món a RAC1.
  50. SUGRANYES (1999) - Sugranyes, Josep M. (1999): Garbellada de refranys. Aires de serè en la nostra parla. Valls, Cossetània Edicions. 
  51. TORMO (1997) - Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71
  52. TREPAT (1995) - Josep Antoni Trepat i Albero (1995): Refranys de vora mar. Barcelona, Ed. Noray. Col·lecció «El nostre mar», núm. 2.
  53. VICIOSO (1997) - Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.
  54. VIDAL I GARCIA (2016) - Vidal i Garcia, Albert (2016): Per què diem... L'origen de 100 dites populars. Barcelona, Albertí Edicions. Col·lecció «Orígens», núm. 20.