dissabte, 1 de novembre de 2008

Anar a tocar ferro

Parèmia: Anar a tocar ferro.

Sinònims i variants: Tocar mar

Mira també: Tocar ferro.

Origen: Es diu a Tarragona. És anar a passejar per la Rambla Nova fins al balcó de ferro amb vistes al mar.

Eloi Menasanch ho explica molt bé al seu blog Visions diferents:
El balcó del Mediterrani és un dels llocs més emblemàtics de Tarragona, uneix terra i mar.

Les meravelloses vistes que ens ofereix el Balcó recreen les millors il·lustracions romàntiques de Friedrich. És el punt des del qual la ciutat observa l'horitzó que l'ha fet rica socialment i culturalment.

Al llarg dels anys el passeig que tanca la famosa barana del balcó del Mediterrani ha canviat de nom diverses vegades. Popularment se l'identificava amb el passeig de Santa Clara, perquè en aquest lloc hi havia el convent de Santa Clara, enderrocat l'any 1960 per situar-hi l'hotel Imperial Tarraco; Mirador de Santa Clara, passeig de Pi i Margall i passeig de Calvo Sotelo.

El disseny de la barana pertany a l'arquitecte Ramon Salas Ricomà, i data de l'any 1889. La barana fou realitzada pel contractista Josep Pelegrí, el picapedrer Joan Salvador i els serrallers Josep Balcells i Llorenç Cases. Als peus de l'espadat que constitueix el Balcó hi hagué una pedrera que fou buidada per esclaus que tallaven pedra per a les obres de la construcció del port.

La solució de l'època

L'arquitecte Ramon Salas, que pensava unir el balcó del Mediterrani amb la platja del Miracle, proposà construir per damunt de les vies del tren una escalinata guarnida amb jardins, balustrades i replans, que no es va poder dur a terme per manca de diners.

El Balcó del Mediterrani és des de sempre indret de reflexió i humanitat. Recolzar les mans sobre la barana i sentir l'aire fresc et condueix a sentir les millors sensacions de l'Home.
Explicació: La frase té un sentit literal: anar a tocar la balconada de ferro sobre el mar, al final de la Rambla Nova. És el passeig típic que fan molts tarragonins els dimenges al matí. En altres llocs li atorguen un cert valor supersticiós i ho relacionen amb la sort.

Nota: Li agraeixo a la Núria que em posés sobre la pista d'aquesta expressió que desconeixia.

3 comentaris:

Eloi Menasanch ha dit...

Molt agraït per fer menció al meu bloc.

Espero que de tan en tant, segueixis visitant-lo.

Salut!!

Eloi Menasanch ha dit...

Per cert, que sàpigues que segueixo alguns dels molts blocs que tens, com el Diccitionari.

;)

vpamies ha dit...

I que sàpigues que jo també em llegeixo assíduament el teu. Per això vaig trobar aquesta explicació tan detallada de l'anar a tocar ferro.