dijous, 25 de desembre de 2008

Per Nadal, posarem el porc en sal

Parèmia: Per Nadal, posarem el porc en sal.

Variants i sinònims:
  • Bon dia i bon any que Déu nos dô, | per Nadal bona porcella, | i per Pasqua un bon moltó
  • Si vols passar un bon Nadal, | tingues un bon porc en sal
Origen: Diuen al web Tradicions i costums d'Òmnium Cultural:
La funció social ens ve donada per la festa subsegüent a la mort del porc, la qual té alguns punts de semblança amb la de Nadal. Les dues són eminentment de família, es fan al recer de la llar i tenen com a motiu principal la celebració d'un àpat, al qual hom procura que assisteixin com més familiars millor, i si no hi poden concórrer, hom els envia un present, mostra de les parts més estimades del porc. Cal destacar que per Nadal, fins ben entrat el segle XIX, el punt central de l'àpat sagramental i tradicional el constituïa, en molts indrets, un porcell, com encara es menja a Mallorca i en molts pobles europeus. El gall de nadal -símbol del sol- i el porc han estat, de sempre, les menges típiques de la diada.

El refranyer popular parla a bastament de la mort del porc per Nadal:
Per Sant Tomàs, | agafa el porc pel nas (21 de desembre)
Per Nadal, | posarem el porc en sal
Ditxós més, que entra amb llardons | i surt amb torrons.

També a la portalada del monestir romànic de Ripoll (segle XII), es representa la matança del porc.

Els antics pobles van tenir el porc com a animal sagrat i van identificar-lo amb Dionisos i atis, déus de la vegetació. Per tant, la persistència de les antigues comunitats de fer la matança del porc dins el mes de desembre degué anar relacionada, amb tota probabilitat, amb les pràctiques màgiques de la sembra, formant part de la gran festa hivernal del solstici, en ue el sacrifici, a més de proporcionar menjar, era una ofrena a les divinitats vegetals. A més, ens ho reforça el fet, com veurem en descriure les diferents operacions de la matançam que a l'entorn d'ella es produeixi un ritual, altament codificat, i de primitiva significació sagrada. Resta d'aquestes pràctiques a casa nostra era el costum que hi havia de guardar uns quants ossets petits de l'espinada per cremar-los i barrejar-ne la cendra amb elgra de llavor, en la creença que afavorien la sembra i que asseguraven una bona collita.

També segurament degueren enterrar part de la mocada, ja que un refrany ens diu:

Per Nadal, | tripes de porc al caminal.

Un altre refrany relaciona el Nadal amb la sang de porc:

Per Nadal, | sang de porc al rieral.

Avui hom recull la sang amb interès, però aquest refrany porta a pensar si en altre temps es tirava la sang a terra amb ntent fertilitzador. Una mostra d'això la tenim al Lluçanès, on antigament, en matar el porc en vigílies de Nadal, deixaven caure a terra el primer raig de sang, creguts que, fent-ho així, la collita vinent seria abundosa.
Emili Casademont, sobre la tradició del Nadal i la matança del porc explica:

I la matança del porc encara té molts punts de contacte amb el Nadal. Són dues festes que apleguen les famílies. I, a part d'això, he d'esmentar que, fins no fa pas gaire anys, l'àpat tradicional nadalenc havia estat, a casa nostra, un porcell, com encara ho és a Mallorca i a molts pobles europeus. El gall de Nadal és relativament modern. Així, un segle enrere, el costum de matar un porc per celebrar la diada nadalenca degué estar molt estès, car en el rodolí dedicat a sant Tomàs, en l'Auca de les Funcions de Barcelona, hi ha representat un home que compra un porc, i amb l'epígraf que diu: «Sant Tomàs, porcs». I, com ja sabeu, el dia de San Tomàs s'escau (o s'esqueia fins fa poc) el 21 de desembre, data en què a la Ciutat Comtal s'havia celebrat abans una importantíssima fira de porcs, que era molt més extraordinària que les que, en alguns llocs, ara fan de galls. A més, el refranyer ens diu que «Si vols passar un bon Nadal,/ tingues un bon porc en sal», «Bon dia i bon any que Déu nos dô,/ per Nadal bona porcella,/ i per Pasqua un bon moltó», etcètera.

Font:

Cap comentari: