diumenge, 28 de desembre del 2008

Quants en va deixar el rei Herodes!

Parèmia: Quants en va deixar el rei Herodes!

Origen: Diu Ginestà:
Rec. á Ripoll (prov. de Gerona.)

Herodes, rey dels juheus, anomenat el Grand, comensá á regnar desde molt jove; y gracias á sas acertadas disposicións prompte la Galilea se vegé lliure de la multitut de malfactors que tenían espantats als pacifichs ciutadans. Després abusant de sa autoritat, cometé un sens fi d' excesos, acabant per ajusticiar á sos tres fills Aristóbulo, Antipater y Alexandre y una multitut de personatjes mes, acusats tots de conspirar contra d'ell. Un dels crims de que se'l culpa es el
de la célebre degollació dels ignocents. Sabedor Herodes de que á Betlém hi havía nascut el Fill de Deu y de que'ls Magos l'havían anat á adorar, comensá á sentir temor y gélos y fou cuan ordená la degollació; més la Sagrada Familia vá fugir á Egipte y cuan Sant Joseph vá enterarse de la mort de Herodes, fon cuan tornáren á Betlém.

Aixó es lo que'ns conta la História Sagrada; pero váris escriptors, inclós aquells que més fortament atacan á aquest rey dels juheus, no parlan d' aquet succés (vegis á Josep) d'ahont se deduheix que'l deuria cometrer un de sos Tetrarcas.

A més; si creyém á Freret, Wisson y altres escriptors, Herodes vá morir cuatre anys avants de la nostra Era.

El poble, com á creyent que es, dona fé á l'História Sagrada y no dupta que Herodes el Grand fou el que verdaderament ordená la degollació dels ignocents y por aixó es, que per tractar d'ignocent á la persona ab qui's parla, sé li diu: «Quants ne va deixar el rey Herodes.»

Explicació: Per tractar d'innocent la persona amb qui es parla.

Localització: Recollida a Ripoll.

Font: Vista a l'article del general Ginestà Punset, Folk-lorisme. Modismes catalans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 11 (Barcelona, 23 d'agost de 1900), pàg. 170.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Ja, ja... m'ha agradat aquesta. A casa, però, quan un nen toca massa els nassos (per ser fins!) diem o invoquem:
Ai Sant Herodes gloriós!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Doncs aquesta és antiga: l'he documentada en una revista de l'any 1900... finals del segle XVIII!!

Galderich ha dit...

No, si la frase que esmentes ja m'agrada i la trobo molt encertada. És curiós com l'entonació i els matisos poden canviar el sentit de les paraules.