dilluns, 4 de maig de 2009

Remoure Poblet i Santes Creus

Parèmia: Remoure Poblet i Santes Creus.

Origen: Diu Elena Vicioso:
Aquests dos monestirs van entaular una pugna molt aferrissada per tal d'establir la prioritat entre ells. Cadascuna de les comunitats es creia la més antiga i, per tant, que el seu abat tenia un lloc de preferència al seu contrari en les grans solemnitats i cerimònies reials i religioses. Cadascú creia que s'havia de situar a la dreta del rei i de l'arquebisbe. Els de Santes Creus deien que llur monestir havia estat fundat pel cavaller Galceran de Pinós, en agraïment d'haver-se alliberat del captiveri del rei moro de Granada.

Els monjos de Poblet no negaven la raó del que deien els de Santes Creus, però objectaven que el comte de Barcelona no es va entretenir a ajudar el rei de Castella a treure els moros del seu reialme fins que hagués netejat els sarraïns de les seves terres i que, per tant, la presa i conquesta de les serres de Prades i d'aquesta vila i la de Siurana i la fundació de Poblet en record d'aquelles gestes era anterior a la conquesta d'Almeria. El plet durà molts anys. El papa va enviar un emissari especial des de Roma per tal que examinés personalment els documents.

Els de Poblet van témer que els de Santes Creus no subornessin o no compressin l'emissari pontifici i mentre va restar a Poblet, per tal que no falsegés o no s'emportés cap document, no el van deixar ni un moment sol. Sempre va anar amb tres monjos al costat, que àdhuc quan dormia no es movien dels peus del seu llit i el vetllaven sempre. No li van deixar tocar ni un paper. Tot el que va demanar per veure, li ho van cercar, li ho van desfer i li ho van sostenir davant dels ulls dels tres monjos posats al seu servei i no li van deixar ni tan sols posar la mà damunt de cap document.

Aquesta desconfiança va indignar el papa, que no volgué decidir el plet i va morir sense donar la raó a cap dels dos monestirs. El nou papa va haver d'estudiar el cas, puix que el va escamar la conducta del seu predecessor, i van haver de passar molts anys abans no es va decidir a donar la raó a la comunitat de Poblet.

Les diferències entre ambdós monestirs van transcendir a fora. El poble es va dividir, i, mentre uns donaven la raó als pobletans, altres creien que la tenien els de Santes Creus.
Explicació: Aquest plet, sorollós i transcendent, va originar el refrany: Remoure Poblet i Santes Creus, per indicar que un afer ha estat molt laboriós i que ha calgut cercar molt.

Equivalents: Una altra parèmia semblant diu: Costar Poblet i Santes Creus. Hom l'empra per a designar un afer molt laboriós i costós moralment i materialment.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: L'autora cita Joan Amades.

Mira també: Diari d'un llibre vell.

Cap comentari: