dilluns, 20 de juliol del 2009

Com el Vallès no hi ha res

Parèmia: Com el Vallès no hi ha res.

Origen: És el títol d'un poema de Josep Carner:

Com el Vallès no hi ha res

¡Ai casa tan camperola,
Déu me la guardi de mal!
En sa eixida, tota sola,
hi ha una malva reial.

Al safareig, de basarda,
hi frisa la llum que mor;
allà és bo, caient la tarda,
berenar d'un préssec d'or.

Travessa l'horta de seda,
riera de volts divins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.

De canyes és envoltada
una aigua amb son catussol;
jo veig tota l'estelada
caiguda en el reguerol.

Els cims de la rodalia
es veuen amorosits
d'una calitja, de dia,
d'una celístia, de nits.

En un turonet que empolsa
un or envellit i rar,
hi ha una vinya tan dolça
que fa pensar en la mar.

I a penes en l'ombra estesa
s'ou un grill escadusser,
s'enfila la lluna encesa
damunt un pal de paller.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: El poema de Josep Carner pertany al recull Bella terra, bella gent, del 1918.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Llàstima que el poema no estigui datat. Malgrat tot, ja se sap que els del Vallès estan convençuts d'aquesta frase...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Pertany al recull Bella terra, bella gent, del 1918.

De vegades intento ser tan fidel a l'original d'on extrec la informació que m'oblido d'ampliar-la. O no hi penso.

Afegiré aquesta informació, però, que és molt pertinent.

Galderich ha dit...

Quin ensurt! Quan he tornat a entrar he vist que hi havia la data i he pensat que realment estic molt malament! Sort que és una amplicació posterior al meu comentari... Havia entrat a la font d'on l'havies tret i no hi constava... Bona incorporació!
Per cert, aquest estiu explotaré els meus sogres que saben moltes frases fetes del Camp de Tarragona sobre els diversos pobles. N'hi ha de molt bones i amb molt mala llet que deixen els de Terrassa i Sabadell com uns aprenents d'insults!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sí, la rivalitat de Reus i Tarragona és proverbial. Com la de Mataró i Barcelona.

Tu apunta. A poc a poc i bona lletra! :-)

Galderich ha dit...

Ui, no, són millor que són rivalitats entre els pobles petits! Reus i Tarragona són uns altres aprenents!

Marteta ha dit...

Més aviat Mataró - Granollers.