dijous, 4 de novembre del 2010

Veure la bomba del Novenari

Parèmia: Veure la bomba del novenari.

Origen: Ens ho explica Joan Arimany Juventeny al seu blog La Devocioteca:
La relació del món dels vius amb el dels morts sempre és molt suggerent. Antigament, si hi havia un moment en el calendari que aquests dos àmbits de l’existència humana coincidien, aquest era el Dia dels Difunts i el Novenari de les Ànimes. L’ambient creat, amanit amb fabuloses supersticions o amb referències reals d’altres llocs, facilitava l’existència d’anècdotes i fets ben curiosos. 

El període conegut com el Novenari de les Ànimes va proporcionar, a Manlleu, una frase que durant algunes dècades va ser localment molt coneguda: “veure la bomba del Novenari”. Aquesta al·locució volia dir que es tenia por o massa consideració per poca cosa. 

Sembla ser que l’origen remot d’aquesta frase cal cercar-la en els fets esdevinguts al Teatre del Liceu, en la inauguració de la temporada 87 de novembre) en què Santiago Salvador, durant una representació de Guillem Tell, de Rossini, va llençar dues bombes sobre la platea, una de les quals va provocar vint morts. Francesc Pujol explica que “fou uns dies després d’aquell atemptat, quan a la parròquia de Santa Maria de Manlleu se celebrava el novenari d’ànimes, estant l’església plena de gom a gom com fa uns anys s’acostumava en tal tradicional i pietós acte”. Segons l’autor, “un infant assegut als genolls de la seva mare jugava amb una capsa de llumins. Amb el sacseig se li encengué tot de cop, produint un esglai a totes del veïnes dels bans propers. Propagant-se el pànic a tota la nau, al veure la “llanternada” que va fer el sofre encès”. No van servir de res les crides a la calma de mossèn Nofraries i la gran majoria dels fidels van abandonar ràpidament el temple religiós. Constata Pujol que “durant molts anys es comentà a Manlleu aquesta incidència promoguda per un infant de dos anys a qui la seva mare havia deixat una capsa de llumins perquè s’entretingués durant el sermó de la conclusió del novenari d’ànimes” i explica que “d’aquell fet en va sorgir la frase que es comenta, aplicada a qui té por o s’esvera per poca cosa”. 

En el mateix sentit esmenta el doctor Gasol: “d’ençà d’aquest fet, veure la bomba del Novenari, és sinònim, a Manlleu, d’una alarma infundada”. 

Per altra banda, Joan Amades explica que, per la Plana de Vic, creien que durant el novenari de difunts no es podien “bellugar ni remoure pedres, mobles ni d’altres objectes que toquin a terra, ja que de sota en surten una borinor de cucs blancs”. Aquests cucs, segons el mateix autor, tindrien relació amb la creença dels morts vivents. 
Explicació: Es diu de qui té por o s'esvera per poca cosa.

Lloc: És una dita típica de Manlleu (Osona)

Font: Vist a l'article "Anècdotes i creences osonenques dels dies dedicats a les ànimes: la ‘bomba del Novenari’ i altres]", del 5 de novembre de 2009, del blog de Joan Arimany Juventeny La Devocioteca.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Bon vent i barca nova

Parèmia: Bon vent i barca nova.

Origen: Diu Amades: «La idea que la totalitat o una part del viatge a l'altra vida havia d'ésser fet a través de l'aigua havia estat estesa arreu, i encara avui el fèretre conserva la forma desdibuixada d'una barca. A casa nostra aquesta idea s'ha esborrat del record del poble, però el refrany ens la conserva.»

Explicació: Quan volem significar que desitgem a algú que se'n vagi i no torni. El just sentit del refrany és desitjar-li que es mori per no veure'l més, i la barca al·ludida és el fèretre.

Font: Llegit a Joan Amades (1935): La mort. Costums i creences. Edició facsímil d'Edicions el Mèdol (Tarragona, 2001).

dilluns, 1 de novembre del 2010

En Basiva ja és a l’església

Parèmia: En Basiva ja és a l’església.

Explicació: Equivalia a dir que ja havia començat o estava per començar el novenari.

Origen: Llegeixo al blog La Devocioteca, que cita Josep M. Gasol (1958):
El Dr. Josep M. Gasol, explicava, a mitjan dècada de 1950, que "la costum tan estesa arreu del nostre país, de dedicar uns dies del mes de novembre a la predicació extraordinària i intensiva de la Divina Paraula i sufragis pel bé de les ànimes del Purgatori" i afirmava que "té lloc durant nou (o set) dies d'aquest mes de novembre".

Els temples parroquials es guarnien de manera especial en aquestes diades. Soler esmenta que "damunt l'altar major es guarnia un escenari amb imatges pintades d'ànimes de reis i clergues, rics i pobres de tots els estaments, cremant en el Purgatori; i la Mort dalt d'un corser blanc, amb un rellotge d'arena i una dalla”.

Del cas de la decoració de l'església de Santa Maria de Manlleu, fins a la Guerra Civil de 1936, Gasol relata que "s’hi solia posar una espectacular composició pictòrica, que representava amb varis plans una visió del Purgatori de les beneïdes ànimes detingudes en aqueix lloc d’expiació. Completaven l'escenografia sengles figures d'esquelets, que la gent anomenada basives, per la semblança que hom hi veié algun dia amb un conciutadà, molt sec, que tenia per motiu 'Basiva'".
Font: Joan Arimany Juventeny (2009): Article "El Novenari de les Ànimes: el llarg prec col·lectiu per salvar pecadors, dins La Devocioteca, publicat el dia 1 de novembre de 2009.