dimarts, 28 de desembre de 2010

Plegar el ram

Parèmia: Plegar el ram.

Origen: Aquesta frase ve del ram de perdigons que porten els caçadors i que guarden curosament quan la cacera fa fallida i ha de tornar sense res.

Explicació: Vol dir deixar la feina a mig fer perquè la cosa anava malament i més valia plegar.

Font: Vista al web de l'Associació Conèixer Catalunya, a través del «Diario Metro». Publicada el 23 de juliol de 2007.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Fer un pa com unes hòsties

Parèmia: Fer un pa com unes hòsties.

Explicació: Fer una cosa malament, esguerrar-la, fracassar-hi completament.

Origen: L'origen d'aquesta expressió és que les hòsties que el sacerdot consagra en la missa es fan amb pa àzim (del grec ádzymos, derivat de zýme, 'llevat', amb el prefix privatiu a-), és a dir, sense llevat, que és el que fa créixer la massa. Si hom vol fer un pa i no hi posa llevat, fracassarà en l'intent i obtindrà un pa pla.

Nota: L'etimologia del mot hòstia, segons Rodamots, ve de l'expressió llatina «hostia», 'víctima d'un sacrifici'.

Font: Vista a Rodamots, del dimarts, 14 de desembre de 2010.

dimarts, 21 de desembre de 2010

Ser (una cosa) un maremàgnum

Parèmia: Ser (una cosa) un maremàgnum.

Explicació: Ser un embolic.

Origen: L'ús freqüent d'aquests dos mots els ha soldat en un de sol i li ha donat el significat de 'confusió, enrenou'. Joan Amades apunta el possible origen d'aquesta expressió: l'any 1258, el papa Alexandre IV, mitjançant la butlla Mare Magnum, confirmà nombrosos privilegis a favor dels dominics, concessió que motivà moltes protestes i portà, per tant, força cua d'esmenes, de manera que l'expressió maremàgnum va acabar significant 'embolic'.

Nota: L'etimologia del mot maremàgnum (m.), segons Rodamots, ve de l'expressió llatina «mare magnum», 'mar gran'.

Font: Vista a Rodamots, que cita un fragment que Antoni M. Marsal escriu a El Baluard (núm. 126, 2003), revista d'informació local i de cultura de Sarral (Conca de Barberà), fent referència a una informació de Joan Amades.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Estar fet (algú) un sant Llàtzer

Parèmia: Estar fet (algú) un sant Llàtzer.

Explicació: Persona nafrada o que presenta un aspecte lamentable.

Origen: Alguns mals es relacionen amb llegendes religioses, com el ball de sant Vito (corea de Sydenham i de Huntington), un màrtir del segle IV a qui s'atribuïa haver curat un fill epilèptic de l'emperador Dioclecià.

El mal de sant Llàtzer ('lepra'), en canvi, es diu així per una mala lectura de l'Evangeli. A la paràbola del ric i el pobre, es diu que un captaire leprós anomenat Llàtzer menjava les molles que queien de la taula del ric Epuló i que, un cop morts tots dos, el ric va anar a l'infern i Llàtzer, el leprós pobre, al cel. Aquest inexistent personatge de ficció evangèlica es va confondre amb el ressuscitat Llàtzer ─germà de Marta i Maria─, que no era leprós, i va ser venerat com a sant protector dels malalts de lepra. Per aquesta raó llatzeret és sinònim de leproseria i encara avui diem que està feta un sant Llàtzer una persona nafrada o que presenta un aspecte lamentable.

Font: Ramon Solsona (2005): A paraules em convides (Barcelona: Ed. Columna).