dilluns, 28 de novembre de 2011

Com la burra d'en Pacolí que quan va estar avesada a no menjar, es va morir

Parèmia: Com la burra d'en Pacolí | que quan va estar avesada a no menjar, | es va morir.

Variants i sinònims:
  • Com el burro d'en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir (BUSQUETS 1987)
  • Com l'ase de no sé qui, que quan estava avesat a no menjar es va morir (AMADES 1935)
  • Com l'ase d'en Percolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir (AMADES 1935)
  • Com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir (AMADES 1935)
  • El burro de sant Hipòlit, quan va estar avesat a no menjar, es va morir (FARNÉS 1992)
  • El burro del Pocoli: quan va estar avesat a no menjar es va morir (FARNÉS 1992)
  • El burro d'en Poc-Oli, que quan va estar avesat a no menjar es va morir (MILLÀ 1988)
  • Ésser com s'ase d'en Ranxé, que quan estigué ensenyat a no menjar es va morir (AMADES 1935)
  • Fer (o ser) com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir (AMADES 1951)
  • Fer com la vaca d'en Pocolí, que quan va estar avesada a no menjar es va morir (AMADES 1935)
  • Fer com l'ase d'en Poli, que quan va saber viure sense menjar es va morir (AMADES 1935) [Poli és una masia de Guitarriu]
  • Fer com l'haqueta del rector, que quan estigué avesada a no menjar es va morir (AMADES 1935)
  • L'ase de Buridam, que tenia menjar i es va morir de fam (AMADES 1935) [D'entre una senalla de palla i una de gra no es decidia a escollir quina es menjaria primer]
  • Ser com l'ase d'en Pacolí, que quan va estar acostumat a no menjar es va morir (AMADES 1951)
  • Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir (PONS LLUCH 1993) [està inspirat en un apòleg d'un conegut filòsof grec]
Origen: A Manresa hi havia una casa que gastava l'oli amb gran gasiveria; gairebé no amanien res, i en donar oli als captaires, segons vella consuetud, ho feien en quantitat mínima. D'aquesta manera sorgí el renom Can Pocoli, que amb el rodolar del temps es convertí en Pocolí, i més ençà en Pacolí, mot que em porta a pensar quin origen tenia el personatge retret pel refrany.

Explicació:
  • Les parèmies que adopten la forma de comparances, quan no es refereixen a qualitats o condicions concretes i precises o no estableixen un paral·lelisme entre dues idees, responen a un fet històric, anecdòtic o faceciós (AMADES 1951).
  • Es diu a persona desganada per insistir que mengi, per evitar-li mals majors; també a qui no menja per no engreixar (PONS LLUCH 1993).
  • S'aplica als indecisos (AMADES 1935).
Font: Joan Amades (1992): La màgia del nom. Barcelona, Deriva Editorial. Pàg. 46-47.

Cap comentari: