dimecres, 13 de febrer del 2013

Passar uns dies a l'Art

Parèmia: Passar uns dies a l'Art.

Sinònims i Variants:
  • Passar vuit dies a ca l'Anguilero 
  • Enviar vuit dies al carrer Groc (A l'Hospitalet de Llobregat) (Nota: És un carrer de poques cases molt humil de L'Hospitalet de Llobregat)
Origen: Diu Joan Puigmalet: «"L'Art" era la zona dels pescadors de l'art de can Tunis, a L'Hospitalet de Llobregat, un barri especialment humil. La dita pratenca variava sobre la quantitat de temps a passar a l'Art. Hem recollit "uns dies", "una temporada", "quinze dies", "tres mesos"... Lògicament era usada per la gent que tenia coneixement d'aquesta zona pobra de can Tunis.»

Explicació: Frase feta usada per alguns pratencs quan algú, especialment una criatura, menjant a taula, no es volia acabar el que tenia al plat. S'enunciava "passessis uns dies a l'Art i ja t'ho acabaries!", "... ja t'ho menjaries!" o expressions equivalents.

Localització: Es diu al Prat de Llobregat.

Font: Joan Puigmalet (2013): Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat (Rúbrica Editorial, Ajuntament del Prat de Llobregat).

dilluns, 11 de febrer del 2013

Roda el món i torna al Born

Parèmia original: Roda lo mon y torna al Born.

Origen: Trobem una explicació molt detallada de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898, de Joan Baptista Batlle (p. 83-85), que us reprodueixo tot seguit:
La plaça del Born ab tot y la animació que encara avuy durant certes hores hi regna, no es més que una sombra de lo que fou en les époques passades quan s' hi celebravan los torneigs y festes anyals; allí s'aplegava lo bó y millor de Barcelona, des lo Rey al menestral, pera veure 'córrer llances' als campeons de més fama. Es impossible descriure minuciosament l'hermós quadro que presentaría ab tantes dames y damiseles vestides ab un luxo oriental, ab tants cavallers y nobles d'arrogant figura, ab los cadafalchs dels mantenedors, ab los cadafalchs y finestrals recoberts de domasos, ab tants elms, escuts y llances com relluhían en la. 'pista'; se necessitaría realment la paleta del més afamat pintor pera reproduhir un d'aquells quadros que allavors ab tanta frequencia presenciava la feliç Barcelona. D'aleshores data, sens dupte, la frase de 'roda lo mon y torna al Born, com pera indicar que en lloch se troba res comparable en importància y bellesa com lo de aquella famosa plaça.
 

Peró no eran sols les citades festes les que li donavan nom; hi havía una costúm que, á mon parer fou la que més contribuhí á la formació de la esmentada frase. Veusela aquí:
 

Cada any, lo dia i de Janer ó 'Ninou', los honorables Concellers acompanyats dels Cónsols de Llotja y de molts prohómens y persones distingides, com si diguessem lo bó y millor de Barcelona, s'aplegavan en la Plaça de Sant Jaume, davant la casa de la Senyora Vilagayana y cavalcavan per la Ciutat, anant à donar la 'volta' pel Born 'per veure lo vidre', puix era costum que los vidrers residents «n lo Born, parassen ricament llurs obradors en lo dia de primer d'any, gala extraordinaria d'aquell temps. Peró la cavalcada no se reduhía á voltar lo Born, sinó quasi tot Barcelona; en proves d'açò veges lo que ne diuen nostres antichs dietaris: La nota corresponent al any 1462 diu solament que «feren la volta del canyet e per la Ciutat.»

La del any 1565 diu «anant per la Calcetería, Boria, carrer de Moncada, Born, Pla den Lull, marina devant lotge entrant al cap del carrer Ample y al vol del carrer de les Trompetes, carnicería den Sors la proa del Pi, Cucurulla, plaça de Santa Anna carrer Condal, riera de sanct Joan, carrer dels mercaders, Boria, Calceteria.»


La del any 1584 es més esplícita, diu axis:
«En aquest dia després dinar com es de pratica se ajustaren ses magnificencies á la plaça de Sant Jaume y feta la agraduatio en la qual agraduatio y fou lo llle. y Rnt. senyor micer Hieronym Manejat Canceller de Cathalunya feren la volta com es de costum quis-cun any en semblant jornada, ço es que anaren per la Boria fins á la capella den Marcús y après prengueren per lo carrer de Moncada y isqueren al Born y apres fins al reorxador y apres passaren devant lo baluart de mig jorn y passaren devant de llotge y prengueren per lo primer carrer qui hix al carrer Ample fins al carrer vulgarment dit la carnicería den Sors y apres tiraren tot dret fins á la proa de micer Quintana ahont giraren á ma squerra fins al canto del carrer qui va del Pi á casa del compte de Aytona y anaren tot dret á la plaça de Santa Anna y prengueren per lo carrer Condal y passaren á la riera de Sant Joan y apres prengueren al canto de dona Aldonça Doms y giraren al carrer dels Mercaders fins al canto qui ix á la plaça de la Lana y giraren á man dreta per la Boria anant per la cort del vaguer y per la Calsateria tornant á la plaça de Sant Jaume de hont tothom se
despedí.»
 

La nota del any 1585 fa notar que essent la cavalcada «devant los baluarts tiraren com es de praticha,» detall que no haviam trobat encara.
 

Peró, no es la esmentada 'cavalcada de Ninou', quadro per cert ben original y encisador, la que més podia contribuhir á la invenció de la frase 'roda lo mon y torna al Born', n'hi havia una altra de més important pel nostre obgecte, puix se formava al Born, rodava per la ciutat y tornava al Born pera disoldres, y aquesta era la 'Cavalcada ó Volta de la festa de Sant Joan', la qual tenia lloch per la festa d' aquest Sant, ó sía lo 24 de Juny.
 

Una nota del any 1683 la explica de la següent manera: «En aquest die los magnifichs senyors de consellers acompanyats quiscu dells de alguns officials de la Casa y de alguna altra gent se ajuntaren al Born ab lorde antich y acostumat, ço es que primer se ajuste lo conseller quint y aprés los altres y essent tots ajustats y essent arribats los consols de lotge, feren la volta acostumada y feta la volta tornaren al Born y quiscu sen ana á sa casa acompanyats dels matexos officials y altra gent.»
 

La del any següent porta lo següent detall digne de ésser citat: «... y tornaren al Born á despedirse, y aqui foren les trompetes tabals y menestrils de la ciutat y sonaren ab gran impetut lo que no sere fet en ningun any.» Es fácil imaginarse la saragata que farian aquella barreja de instruments tocant sense ordre ni concert mentres ses magnificencies se despedian, lo més provable es que los axordarían impedintlos fer los deguts compliments y ceremonies per qual observancia eran tan zelosos los nostres Concellers; lo cert es que l'any 1687, se feu, es veritat, la volta dels altres anys, peró «no portaren tabals ni trompetes
com sere començat de abusar.»
 

Ab tot lo esmentat no pretench dir que aquesta darrera costum fou la única que contribuhí á la formació de la frase 'roda lo mon y torna al Born', peró si que fou, sens dupte, de les que més influencia hi tingué.
Explicació: Per indicar que enlloc es troba res comparable en importància i bellesa al d'aquella famosa plaça de la ciutat de Barcelona.

Font: Article "Roda lo mon y torna al Born", de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898 (Barcelona, La Catalana, imp. de J. Puigventós, 1898), de Joan Baptista Batlle (p. 83-85).

dissabte, 2 de febrer del 2013

Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu

Parèmia: Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu.

Origen: Diuen a Festes.org:
Aquest refrany prové d'una antiquíssima tradició europea que explica que el dia de la Candelera, l'ós surt del seu cau i mira el cel nocturn. Si hi ha lluna plena torna al seu refugi hivernal i prolonga la seva letargia durant quaranta dies més. En canvi, si hi ha noviluni (lluna nova), surt del seu cau, sabedor que l'hivern ha acabat i ha començat la primavera.

Una segona interpretació d'aquest refrany, més assenyada, és la següent: si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu), s'interpreta que la Candelera plora. És llavors quan la primavera s'avança. Si, per contra, hi ha lluna plena, s'entén que la Candelera riu, la qual cosa indica que la primavera tardarà més en arribar.
Explicació: Tradicionalment s'ha entès que la intenció del refrany és fer entendre que, depenent de si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Així, s'entén que si el 2 de febrer és un dia plujós, el fred ja s'ha acabat, mentre que si és un dia assolellat, el fred encara durarà.

Font: El blog Gegants de Cervera a l'article "Si la Candelera plora...", del 28 de gener de 2010, cita Festes.org com a font de la informació.