diumenge, 29 de juny de 2014

Cada any, sant Pere, un se'n queda

Parèmia: Cada any, sant Pere, un se'n queda.

Origen: Diu Joan Amades al Costumari català: «Avui és perillós nedar i pescar, perquè cada s'ofega una persona. Aquesta creença sembla estar relacionada amb l'antic costum de recordar un tribut o ofrena a les divinitats de les aigües que el cristianisme a reduït al sant Apòstol, patró de la gent de mar».

Josep Antoni Trepat, a Refranys de vora mar, precisa: «La diada de Sant Pere era sagrada per als vells mariners i pescadors, motiu pel qual s'abstenien de navegar, pescar o, fins i tot, de banyar-se, per por d'ofendre el sant pescador i córrer perill de morir ofegats»

Font: 
  • Joan Amades (1950): Costumari català, VI (s. v. '28 de juny. Sant Pere'), pàg. 300.
  • Josep Antoni Trepat (1995): Refranys de vora mar (Ed. Noray, Barcelona). Col·lecció «El nostre mar», núm. 2

dimecres, 25 de juny de 2014

Passar per l'adreçador

Parèmia: Passar per l'adreçador.

Sinònims:
  • Abaixar el cap
  • Fer la farina blana
  • Jurar bandera
  • Llaurar dret
  • Passar per ací o per la porta
  • Passar per l'aplanador
  • Passar per la mola
  • Passar per la pedra
  • Passar per les baquetes
  • Posar el peu a rotlle
  • Posar-se a rotlle
  • Tornar a la rega
Origen: Carles Riera, en l'article Un polític de mal traduir, del diari "Avui" del dia 22 d'octubre de 2003 Vist a l'arxiu de Rodamots) diu:
«Un altre dia, aquell mateix polític va dir: "Els farem passar per l'adreçador". Cal saber, segons explica el savi i magne Diccionari d'Alcover i Moll, que l'adreçador és "el nom de l'eina de fuster, de la forma i grossària de la garlopa, però que el ferro només té la meitat d'amplada de la fusta, i l'altra meitat forma un galze que s'aferma en el cantell de la peça que planegen a fi d'igualar bé i deixar completament recta i plana la superfície; cast. juntera". I, d'acord amb el diccionari, "de l'ús d'aquesta eina prové la locució fer passar per l'adreçador: fer complir algú amb l'obligació, no permetre que en surti escàpol, tractar-lo amb estricta justícia". Remarquem això darrer: tractar-lo amb estricta justícia. Ara bé —que vol dir moro—: els veïns optaren per pasar por el aro, però això significa, segons el Diccionario de María Moliner: "Aceptar, a pesar de la repugnancia que se siente hacia ella, cierta cosa; ceder, someterse". I tots sabem, perquè ho hem vist al circ, que són els lleons, o els tigres, principalment, els qui pasan por el aro, atiats i fuetejats per un domador. Encara un altre dia, aquell mateix polític verbalitzà un "Tites, tites!", que esdevingué, per al veïnat, "¡Pitas, pitas!".» 
Explicació: Sotmetre's a una imposició, haver de fer una cosa vulgues no vulgues.

Font: Rodamots, citant un article de Carles Riera, professor de la Universitat Ramon Llull, en un article al diari "Avui", en el qual cita el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll (DCVB)

dijous, 19 de juny de 2014

Perdre l'oremus

Parèmia: Perdre l'oremus.

Variants i sinònims:
  • Desconcertar-se
  • Guillar-se
  • Perdre el cap
  • Perdre el control
  • Perdre el discerniment
  • Perdre el judici
  • Perdre el senderi
  • Perdre el seny
  • Perdre els estreps
  • Perdre l’enteniment
  • Perdre la xaveta
Altres parèmies amb oremus:
  • Trencar (o Rompre) l’oremus (o els oremus): interrompre inoportunament un acte.
  • Fer oremus: fer molt poca claror un llum, tenir tendència a apagar-se (és diu a Mallorca i Menorca).
Explicació: Algú, perdre el control de si mateix: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que s’ha de dir o fer.

Origen: 'Oremus' és una veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa: preguem. Era una mena d’invitació feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici, del breviari, etc.

Suposo que el significat de desorientar-se, de perdre l’oremus ve precisament del fet de perdre l’atenció.

Font: Vist al blog Mot a mot, perquè cada llengua és un gran tresor!, en l'entrada Oremus, del dia 10 de juliol de 2009.