Rebre més garrotades que els rucs d'Hortoneda

Parèmia: Rebre més garrotades que els rucs d'Hortoneda.

Origen: Diu Josep Espunyes a Dites, locucions i frases fetes (núm. 693, pàg. 203):

«Es conta que a Hortoneda (Pallars Jussà) no hi havia sinó que rucs per a la feina, res de ruques, perquè el ruc és més valent. Obviament, el dia que els rucs sortien del poble cap al mercat de la Pobla de Segur i llucaven una femella a l'abast no hi havia prou crits ni garrotades per a temperar-los la sobtada excitació que patien. 

A la Vall de Cabó, i per un fet calcat, també hi havia la dita 'Esverar-se com els rucs de Cuberes', aplicada a la persona que s'excitava o s'exasperava en grau superlatiu. Els de Cuberes (Pallars Sobirà), cada tres o quatre setmanes aprofitaven els camins de la vall cabonesa per a saltar de dret a Organyà i proveir-s'hi, essencialment, de calçat, roba i queviures.»

Font: Josep Espunyes (2007): Dites, locucions i frases fetes. Proa/Garsineu Edicions, Barcelona/Tremp. Col·lecció «Les eines», 49.

Santa Llúcia et conservi la vista!

Parèmia: Santa Llúcia et conservi la vista!

Origen: Santa Llúcia, que se celebra el dia 13 de desembre, és la patrona de tots els oficis que estan relacionats amb l’agudesa visual: cosidores, matalassers, espardenyers, estudiants, rellotgers i els oficis que treballen la pedra. La llegenda que dóna fonament a aquesta veneració és que la santa es va arrencar els ulls quan un jove els hi va elogiar. La mateixa Verge Maria, veient que s’havia excedit, n’hi va donar uns altres (Tret del Costumari català, de Joan Amades).

Lloc: Es diu a Blanes.

Font: Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes

Fes l’ense com los de Tarabaus; ja veuràs que et passarà

Parèmia: Fes l’ense com los de Tarabaus; ja veuràs que et passarà.

Origen: Ho explica Cels Gomis a Modismes empordanesos (1883), en transcripció que fa Pep Vila i Medinyà a "Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)", publicat a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 41 (2010), pàg. 495:

“Taravaus està situat en la vora dreta del Manol, frente a Vilanant, a dues hores de Figueres. Als habitants de Tarabaus se’ls coneix amb lo motiu d’escarbats. De dues maneres, se n’ha explicat l’origen d’aquest modisme. Segons uns prové de què un Dijous Sant los de Taravaus anàven, com de costum a Lladó, per pendre part en la professó, quan posant-se a ploure, se n’entornaven tots cap al poble, i els caigué una calamarsada que els destruí tota la collita. Des de llavores no han fallat mai a la professó del Dijous Sant, per més que hagi plogut. 
Segons altres a Taravaus hi ha la costum de fer una professó cada mes tot al voltant del poble, que per cert és molt petit; un dia que tocava fer aquesta professó se posà a ploure, i el resto digué: “Avui farem l’enze a l’entorn de la iglésia i prou”. D’aquestes dues explicacions és més satisfactòria la primera, perquè lo modisme fes l’enze com los de Taravaus, s’usa sempre en to d’amenaça”.

Font: Vila i Medinyà (2010): Pep Vila i Medinyà: "Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)", publicat a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 41 (2010), pàg. 481-496.