Parèmia: Qui va a Liorna, no torna.
Explicació: Liorna és el nom en català de la ciutat italiana de Livorno, situada a la Toscana.
Origen: Resulta que la comunitat jueva a Mallorca era sovint perseguida, sobretot en els segles XVI i XVII. A Liorna, que era un port comercial de gran importància en aquells segles, hi havia una comunitat hebraica que era respectada. En cas de persecució, molts de jueus mallorquins fugien cap a Liorna, i s'hi sentien tan bé, que no en tornaven.
L'esplèndida novel·la de Carme Riera Dins el darrer Blau es basa precisament en els fets històrics que succeïren a Palma entre 1687 i 1691 quan un grup de jueus volia escapar de Mallorca a Liorna.
Font: Vist al blog Les finestres del temps, en un article titulat Vés-te'n a Liorna! (3-12-2010).
Recull de les etimologies i explicacions històriques que donen origen als diferents refranys i dites, amb la documentació de les fonts consultades.
dilluns, 31 de gener del 2011
dilluns, 24 de gener del 2011
Tenir els quatre pèls del diable
Parèmia: Tenir els quatre pèls del diable.
Nota: També es diu amb tres pèls.
Explicació: Diu Amades: «Es diu d'una persona que té gran facilitat per a sortir-se de les coses difícils i gran mà per a resoldre conflictes i dificultats. També equival a tenir un pacte estret amb algú, que no es pot eludir.»
Origen: Diu J. Bastús: «Se diu aixó en alguns indrets de la montanya per indicar un tunante, un pillastró que surt ab la seva allí hont se fica, com si hagués fet pacte ab lo dimoni ó esperit del infern.
Creyém que aquesta locució se refereix ó te relació ab certs contractes de venta ó de donació que antigament se feyan en los quins per donarlos un seny especial de valer, era costum que 'ls venedors ó donataris oferissen tres ó quatre pels de sa barba que 's fixavan ab lo sagell en los títols que 's tenian y donavan als adquisidors ó als donataris.
Esta opinió s'apoya en la fórmula citada per Ducange en l'article Barba, de son Glosari que diu:
Pera que est escrit sia á tots segur y valga, he posat en ell la forsa de mon sagell ab tres pels de ma barba.»
Diu Amades: «Origen en un antic costum cavalleresc: Quan se signava un document que tancava un pacte, el que es comprometia s'arrencava quatre pèls de la barba a la cera quan segellava; amb això donava al pacte un més gran valor de compromís, puix que hi posava quelcom de la pròpia persona.»
Creyém que aquesta locució se refereix ó te relació ab certs contractes de venta ó de donació que antigament se feyan en los quins per donarlos un seny especial de valer, era costum que 'ls venedors ó donataris oferissen tres ó quatre pels de sa barba que 's fixavan ab lo sagell en los títols que 's tenian y donavan als adquisidors ó als donataris.
Esta opinió s'apoya en la fórmula citada per Ducange en l'article Barba, de son Glosari que diu:
Pera que est escrit sia á tots segur y valga, he posat en ell la forsa de mon sagell ab tres pels de ma barba.»
Diu Amades: «Origen en un antic costum cavalleresc: Quan se signava un document que tancava un pacte, el que es comprometia s'arrencava quatre pèls de la barba a la cera quan segellava; amb això donava al pacte un més gran valor de compromís, puix que hi posava quelcom de la pròpia persona.»
Nota: També es diu amb tres pèls.
Font:
- Joaquim Bastús (1869): "Modisme: Te'ls quatre pels del diable", dins "Lo Gay Saber, 37 (30 de set. de 1869), p263.
- Joan Amades (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
dilluns, 3 de gener del 2011
Aquí hi ha marro
Parèmia: Aquí hi ha marro.
Variants i sinònims:
- Conèixer el marro
- Descobrir el marro
- Embolicar el marro
- Esguerrar el marro
Origen: El joc del marro no té res a veure amb el marro o 'solatge del cafè'. Procedeix del verb marrar 'equivocar-se' i marrada, 'revolt del camí'.
Explicació: El joc devia prendre el nom de la possibilitat d'equivocar-se i també el sentit de 'combinació enganyadora, embolic' present en les expressions molt vives conèixer el marro, descobrir el marro, esguerrar el marro, embolicar el marro i aquí hi ha marro.
Font: Ramon Solsona (2005): A paraules em convides (Barcelona: Ed. Columna).