Fer llambrots

Parèmia: Fer llambrots

Origen: Vist a El Manlleu d'ahir, d'Esteve Gaja:

Fer llambrots era, en altre temps, una veu exclusivament manlleuenca, avui caiguda en desús. Volia dir, més o menys, fer mofa, escarni, vituperar i tenia expressió gràfica en el treure i amagar la llengua ràpidament. 

Fer llambrots, és a dir, moure la llengua de dins a fora era, a Manlleu, un insult. 

-M´ha fet llambrots, deien els infants de la vila mostrant-se´n ofesos. 

Explicació: Fer mofa o escarni.

Font: Vist a El Manlleu d'ahir, d'Esteve Gaja (2009).

Destapar la caixa dels trons

Parèmia: Destapar (o Obrir) la caixa dels trons.

Equivalents: Abrir (o Destapar) la caja de los truenos [ES].

Explicació:

• S'utilitza per indicar que una persona o alguna cosa és font de conflictes (DDLC)
• Provocar un escàndol (RASPALL-MARTÍ 1984)
• Tomar medidas graves [ES] (DEA)

Origen: Ens ho explica Núria Puyuelo: «Pel que fa al seu origen, la hipòtesi més estesa és que la caixa dels trons es refereix a la capsa de Pandora, on Zeus, déu dels trons, va posar tots els mals de la humanitat. Ara bé, hi ha una altra teoria. La caixa dels trons també era la caixa on transportaven les municions que s'utilitzaven per fer l'efecte sonor dels trons en el teatre. Així ho recull Francesc Massip en El teatre català dels orígens al segle XVIII.
Encara hi ha una última accepció. El Diccionari de renecs i paraulotes, de Pere Verdaguer explica que la “caixa de trons” és un eufemisme per parlar del cul.»

Font: Núria Puyuelo (2011): Obrim la caixa dels trons, article a El Punt Avui, del dimarts, 15 de novembre de 2011.

Anar de gorra

Parèmia: Anar de gorra.

Variants i sinònims:

• A la bibilis-bibilis
• D'arròs
• De baldraga
• De bòbilis-bòbilis
• De bufa
• De forro
• De franc
• Debades
• Gratuïtament
• Sense pagar
• Sense treballs ni despeses

Origen: Diu Joana al blog El teler del record: «Antigament els criats i servents no usaven capell o barret, com els senyors, sinó gorra. Quan els senyors viatjaven, solien portar algun servidor (criats, cotxers...) que, com ells, s'allotjaven als hostals i a les posades on feien parada. Però l'hostatge del servei era de categoria inferior, tant en el menjar com en el dormir i els hostelers, en fer el compte, deien: "Tants senyors i tants que van de gorra", és a dir, gent de l'acompanyament que no havia de pagar-se l'hostatge.»

Diu Cucarella (2020):

Expliquen que quan els frares viatjaven en grup, es feien acompanyar de servei que els ajudava en el tràfec. I diuen que solien portar gorra. Quan paraven en els hostals, el costum exigia a l’hostaler que el servei no pagara. Així, el compte final es resolia amb el següent càlcul, segons qui pagava i qui no: a tant per barba (els frares) i tants de gorra (el servei). Joan Amades, folklorista català, explica això mateix dels senyorets. Els senyors, que s’afartaven i borrutxaven i tenien les millors habitacions, pagaven; i el servei, que menjava poc i dormia en la pallissa, de gorra.

Font: 

• Llegit a l'article Anar de gorra del blog El teler del record, del dia 4 de juny de 2006.
• Cucarella, Toni (2020), al Blog «ToniCucarella»: “Sentències comentades i altres digressions parèmiques per aentretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus” (3/5/2020).