Origen: El convent de Lavaix, assentat a la confluència del barranc de Viu amb la Noguera, era un dels grans monestirs del Pirineu. Un dels abats recomanà als monjos que, per damunt de tot, tinguessin cura de la teulada, perquè ja se sap que, «qui no plega la gota, ha de plegar la casa tota». Els monjos, encara no veien una gotera que ja avisaven el paleta. Durant molts anys llogaven el Pere de Campi, el qual per no quedar-se sense feina, apariava la gotera, però abans de baixar de la teulada, n’obria una altra. D’aquí ve aquella frase que diuen al Pont [de Suert], davant d’una situació que no s’acaba mai d’arreglar: «Això sembla la gotera del convent».
Explicació: Es diu davant d’una situació que no s’acaba mai d’arreglar.
Localització: Es diu a l'Alta Ribagorça.
Font: Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada