Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar

Parèmia: Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar.

Variants i sinònims: Tirar sense engaltar.

Origen: Diu Ginestà:

Cuan una persona deixa anar las paraulas sens meditarlas avants, li solém dir que fa com el canó de Ripoll que tiraba sense engaltar; altras vegadas dihém solsament que tira sense engaltar; en aquet cas no fem mes que corromprer el primer.

L' origen d'aquest modisme no pot negarse que prové del sigle XVIII. En aquella época eran molts els industrials de Ripoll que's dedicaban á la construcció d'escopetas, fusells, ganivets y altras armas; aquestas havian donat gran nom á la dita vila y sobretot las escopetas y fusells, quin canó era inmillorable per lo recte. Parlar allavors de las armas de foch de Ripoll, era com are parlar de las armas blancas de Toledo ó las navajas sevillanas.

Veus aqui perque diuhen que tiraba sense engaltar, porque era bo y ab poca puntería no se solia errar may el tret.

Pero á·n aqueixa vila'ls armers han anat desapareixent de mica en mica y avuy sols hi quedan alguns ganiveters (dos ó tres) que'ls diumenges, dia de mercat, posan parada sota las voltas existents á la plassa Mercadal ahont acudeixen á provehirse de dita arma els pagesos de la rodalía.

Que's dediqui á la construcció dé fusells y escopetas ja no hi queda ningú; no fa pas gayres anys
que va morir l'ultim ripollés que s'hi dedicaba; s'anomenaba Anfruns, era baix, un xich gros y geperut y'l poble'l coneixia mes per el sobrenom Ayet que no per son própi apellido. L'Ayet tenía l'establiment d'armer y manyá, al carrer de la Trinitat conegut vulgarment pe'l dels valls.

Explicació: Quan una persona deixava anar les paraules sense meditar-les abans.

Font: Vista a l'article del general Ginestà Punset, Folk-lorisme. Modismes catalans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 10 (Barcelona, 16 d'agost de 1900), pàg. 154-155.