Origen: Anant de camí una nit una colla de joves de Sant Feliu, veieren la lluna retratada a les aigües de la riera, però en lloc de creure que era el seu reflex cregueren que era la lluna mateixa que havia caigut a la riera. Tractaren de pescar-la; però, com que eren pocs, acudiren al poble i tocaren a sometent. El veïnat es va llevar, i amb eines i pales tothom va anar a aquell lloc, on feren grans treballs per tal de pescar-la amb un cove; aquest es va enganxar en unes mates i a força d'estirar trencaren la corda. En caure tots a terra i de cara al cel veieren la lluna al zenit, on cregueren que havia anat a parar per efecte de l'embranzida. Segons es diu, encara creuen que s'hauria ofegat a la riera si no hagués estat pel seu esforç.
També en dóna la seva versió el DCVB, s.v. 'pescallunes':
També en dóna la seva versió el DCVB, s.v. 'pescallunes':
Nom satíric que es dóna als habitants de Sant Feliu de Torelló. L'origen d'aquest mal-nom és explicat vulgarment d'aquesta manera: diu que una nit de lluna clara, els de Torelló veieren la lluna reflectida dins el riu o dins un rec profund, i no sabent què era, decidiren pescar-la; enganxaren l'ham en algun relleu del sòl del riu o torrent, i estiraren amb tanta força, que la corda es trencà i tots caigueren d'esquena, i quan veieren la lluna en el cel, cregueren que hi havia anat a parar de tan fort que havien estirat. La vila de Torelló té per patró Sant Feliu, que va morir ofegat després d'esser tirat a la mar amb una grossa pedra lligada al coll; a l'escut de Torelló hi ha la pedra, la corda, les ones de la mar i la imatge del sant; la mola o pedra ha estat interpretada com si fos la lluna, i sembla que d'aquí ve la tradició que hem esmentada (BDC, xviii, 252-253).
Explicació: Aquesta tradició, que és així mateix aplicada a d'altres poblacions de terres no catalanes, és la que a casa nostra es conta com a origen del refrany Cercar la lluna amb un cove.
Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.
Nota: L'autora cita Joan Amades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada