Variants i sinònims: Ser un camp d'Agramant (FARNÉS 1992)
Equivalents:
- La discorde est au camp d'Agramant [FR]
- La discordia del campo de Agramante [ES]
- Ser el campo de Agramante [ES] (FARNÉS 1992)
Origen: Al·ludeix al rei Agramant de la novel·la d'Orland el furiós, que mentre tractava de discutir qui fóra el primer d'atacar els moros i mentre tots els diversos reis aliats d'Agramant es barallaven per ésser els primers, els moros els van atacar a ells i els van derrotar sorollosament (AMADES 1935).
Farnés (1992) també ho recull i, citant Rul·lan, en l'obra Quixote, 1a. part, capítol XLIV, hi posa: «No coneixen que sa discordia de's camp d'Agramant ha près còs entre noltros».
En una nota explica l'origen de la dita:
Es ditxo castellà Ser el campo de Agramante nasqué de lo que conta el poeta italiá Ariosto en son Orlando furioso. Agramant era es capitá de tots es reis i princeps moros, que sitiaven a Carle Magne dins París. Deu volgué favorir es cristians i manà Sant Miquel que enviàs a a Discordia a n'es camp infidel i fés desavenir a n'es sitiadors. Aquella senyora no quedá lluida perque es enemichs no mes s0escobletjaren un poc i es trengueren mes es cèrcol. Llevò enfadat l'Arcàngel la torna cercar, li dona un bon sumante i l'envia de nou ben calenta i deixondida i se'n desfe á les mil meravelles. Es cap de poc temps es sitiadors comencen a tenir raons ans amb sos altres, acaben per no entendre's, arriben a ses mans i'ls reis Agramant i sobri se veren negres per posar es guerrers en pau
Font:
- Joan Amades i Gelat (1935): Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5». Reeditat per Ed. Selecta - Catalònia. Primera edició: 1980. Segona edició: 1990.
- Sebastià Farnés i Badó (1992): Paremiologia catalana comparada. Ed. Columna (Barcelona). En 7 volums. Volum II, s. v. "C484 És un camp d'Agramant".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada