divendres, 13 de març del 2009

Anar de vint-i-un botó


Origen: Aquesta dita té origen en un antic uniforme militar del començament del segle passat, d'aire napoleònic, en el qual hi havia un gros pitral semblant al que avui encara porten els municipals en el vestit de gran gala, on hi havia tres rengles de grossos botons daurats formats per set botons cada rengle, o sigui un total de vint-i-un. Aquest llampant uniforme era el de màxim lluïment militar de l'època i la seva visió enlluernava la gent fins al punt d'haver quedat retratat en un proverbi (AMADES 1930).

També explica Amades que la dita té l'origen «en el vestit de gala dels guardes nocturns, els quals damunt d'una mena de levita duen un pitral en forma de bacallà, amb tres rengleres de set botons cada una, que no corden res. Ironia per la majestuositat del vestir en un càrrec tan poc important» (AMADES 1951).

Explicació: Per a ponderar que una persona va extraordinàriament mudada (AMADES 1930) o vestir amb el màxim luxe i magnificència (AMADES 1951).

Font:
  • Joan Amades i Gelats (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
  • Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

a

2 comentaris:

  1. Josep15 de març del 2009, a les 16:24

    V Pàmies, el seu blog és un autèntic tresor. Celebre haver-lo trobat. A partir d'ara el faré servir com a font d'informació i correccions del meu blog Speaking Valencian, que espere que li agrade.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Víctor Pàmies i Riudor15 de març del 2009, a les 18:48

    Gràcies, Josep Lluís.

    Conec l'Speaking Valencian, encara que, com bé dieu a la introducció, algunes traduccions són terribles. Fora una gran contribució poder connectar expressions catalanes amb expressions equivalents angleses, encara que els referents fossin uns altres.

    Jo tot just he començat a estudiar anglès aquest any. Encara em queda corda per poder-m'hi acostar, tan sols.

    Entrar al vostre blog també m'ha permès conèixer el magnífic refranyer temàtic de José Gargallo. Una font interessant!

    ResponElimina