De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny

Parèmia: De les glans de juny, | tot l'any el porc en gruny.

Origen: Les femelles que es destinen a la cria senten el zel genital des del mes de setembre fins al mes de març i, durant aquest temps, van de verro; per tant, hom les porta als pobles on hi ha mascles d’aquesta mena a fer-les verrir. És creença popular que les porques estan en estat gràvit durant tres mesos, tres setmanes i tres dies. Solen tenir una mitjana d’uns 10 porcells per cria.

En acabar de néixer se’ls anomena garrins, mamellons, lletons, godalls, porcells o nodrissos, encara que segons l’indret, reserven els dos darrers noms per als acabats de desmamar, fet que té lloc unes vuit o nou setmanes després de néixer; a l’any, són porcs primals, i de l’any per amunt terçons. Les femelles que es queden per a la cria mentre són petites són llevores i després truges i els mascles que es queden per a aquest objecte són els verros. El porc també és conegut per bacó, marrà o tocino.

Quan els porcells tenen sis mesos hom els sana (castra), per tal que no sentin el zel sexual i mengin més i perque la carn no agafi un regust característic. A les porcelles les sana un sanador professional i als porcells un curandero entès en tota mena d’animals. Durant el període de lactància els porcs resten a la cort, però després hom procura aviar-los. El porquer o porquerola són els encarregats de portar a péixer o pasturar la porcada, escamot de porcs de les cases riques, o el conjunt de porcs d’un poble. Els porten a pasturar per sota les rouredes a fi que en mengin les glans, que fan la cansalada més forta.

L’única precaució que han de tenir és durant el mes de juny, ja que les glans d’aquest temps, que són molt del gust dels porcs, no són bones i els fan mal:

De les glans de juny,
tot l’any el porc en gruny.

Per acabar-los d’engreixar hom els dóna matí i vespre una perolada de cols, patates, naps, remolatxes, bledes, raves i altres hortalisses, adobades amb farines.

És obvi esmentar que ens referim a l’engreix tradicional dels porcs destinats a carn. En la cria racional del bestiar estabulat en granges, amb la tendència que hi ha a obtenir l’engreix en poques setmanes, això té un interès secundari...

Font: La matança del porc, del web de Tradicions i costums d'Òmnium Cultural.