Origen: Les atxes, ciris grans amb diverses metxes, són un dels elements més característics de la processó del Divendres Sant. A la veu de "endavant les atxes" s'engegava o reprenia la marxa dels participants a la processó (ANJUB 1998).
Diu Elena Sola: «Les atxes són “ciris grossos i gruixuts de forma prismàtica i de quatre blens” (GDLC). Aquests eren els ciris que es portaven a l’inici de les comitives funeràries. Hem de dir que aquestes comitives, en el camí que feien fins al cementiri, s’aturaven diverses vegades per cantar. L’expressió que ens ocupa ha de tenir el seu origen en aquestes processons funeràries. Cal dir que la quantitat d’atxes i de capellans que hi havia en aquestes comitives la determinaven llur pressupost.»
Diu Elena Sola: «Les atxes són “ciris grossos i gruixuts de forma prismàtica i de quatre blens” (GDLC). Aquests eren els ciris que es portaven a l’inici de les comitives funeràries. Hem de dir que aquestes comitives, en el camí que feien fins al cementiri, s’aturaven diverses vegades per cantar. L’expressió que ens ocupa ha de tenir el seu origen en aquestes processons funeràries. Cal dir que la quantitat d’atxes i de capellans que hi havia en aquestes comitives la determinaven llur pressupost.»
Explicació: L'expressió s'utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats o la resignació que vagi endavant una cosa que algú voldria evitar.
Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils. També es diu a Blanes, segons recull Elisa Sola (1999)
Font:
- Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.
- Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes
I jo que fins fa poc creia que les atxes era un barbarisme!
ResponEliminaÉs com el "por uebos" castellà (per ops, en català antic), que vol dir 'per necessitat'.
ResponEliminaDe debò? No en tenia ni idea, gràcies!
ResponEliminaMolt interessant, gràcies!
ResponEliminaHi ha una continuació jocosa de la dita: ...Que el Sant Cristo va enlluernat!!
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva aportació, Xavier!
ResponElimina