Origen: Diu Busquets:
A Barcelona es féu famós "L'ase d'en Mora, que de tot s'enamora". El tal Mora era un bastaix de capçana, home de poques llums que tenia un ase força capriciós. El seu amo, quan a l'animal li agafava un rampell procurava donar-li compliment.
Un dia passava en Mora amb el seu ase per davant de Santa Maria del Mar i com fos que el ruc va aixecar el cap mirant el capdamunt del campanar, féu el mateix i va veure que hi treia el cap per una finestreta un porcell. Convençut de què l'ase tenia un antull, s'enfilà escales amunt i agafà el porcell, mostrant-lo a l'ase al mateix temps que el cridava.
Com que "ja pots xiular que l'ase no vol veure" el ruc no en feu cas i en Mora, pensant que no el podria fer pujar per l'escala, puix que era massa estreta, va tirar-li des de dalt una corda amb un llaç escorredor. Cridà aleshores a un passavolant i li demanà que lligués al ruc pel coll; una vegada això fet comença a hisar la bèstia que, pobreta, s'escanyava i començava a treure un pam de llengua. En Mora tot content se'n reia:
─Apa, apa, llaminerot, que ja et llepes de gust els morros.
La història acabà, naturalment, amb la mort de l'ase i la desesperació del seu amo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada