Fer la puta i la Ramoneta

Parèmia: Fer la puta i la Ramoneta.

Sinònims:

• Fer el doble joc
• Ser un caragirat
• Tenir dues cares
• Tirar la pedra i amagar la mà

Equivalents:

• Tener doblez [ES]
• Tener siempre los pies en dos zapatos [ES]
• Traidoramente [ES]

Origen: Diu Enric Gomà en un article que reprodueix Núvol el 5.9.2012:

Enric Gomà ha explicat els orígens de l’expressió “fer la puta i la Ramoneta” a la seva secció setmanal La veu humana dins ‘El cafè de la República’ amb Joan Barril de Catalunya Ràdio. Amb motiu de les declaracions de Quim Monzó i Jordi Pujol sobre el posicionament del Govern i la societat en la manifestació per a la independència de Catalunya convocada per l’Assemblea Nacional Catalana d’aquest proper 11 de setembre, l’expressió s’ha posat de moda. Monzó va fer servir l’expressió en una entrevista que Enric González li va fer a la revista JotDown. L’expresident de Catalunya Jordi Pujol, per la seva banda, també va utilitzar l’expressió, en aquest cas, en una entrevista que aquest cop li feia Xevi Xirgu. Mentre Monzó acusava a Convergència de “fer la puta i la Ramoneta” a l’hora de posicionar-se clarament a favor o en contra de la independència de Catalunya, Jordi Pujol deia que la societat jugava a “fer la puta i la Ramoneta” i que Convergència encara havia de rebre moltes més mostres de solidaritat i suport per posicionar-se. Pujol deia: “S’ha acabat fer la puta i la Ramoneta, el Govern ha de ser valent, però la societat, també”.

Gomà explicava als oients de Catalunya Ràdio que aquesta expressió vol dir: “actuar amb duplicitat, donant a entendre el contrari del què se sent, aparentant uns sentiments i tenint-ne uns altres. El que seria equivalent a tenir dues cares o ser un caragirat, segons el Gran diccionari 62 de la llengua catalana de Lluís López del Castillo”. El mateix Gomà citava a l’economista Josep Maria Ureta que feia la següent pregunta a la tertúlia de Catalunya Ràdio d’aquest dilluns: “A mi m’agradaria saber si la puta i la Ramoneta són la mateixa persona; o de si de vegades votem per la puta i altres per la Ramoneta. A mi m’agradaria saber, quan sento el Sr. Pujol, qui és puta i qui és Ramoneta en tota aquesta història”.

Enric Gomà investiga en els orígens de l’expressió i troba que la referència més antiga d’aquesta frase data del 1812 i textualment deia: “Fer la puta Ramoneta”. Aquesta expressió aclariria els dubtes d’Ureta. La puta i la Ramoneta eren, doncs, la mateixa persona. Una persona que “enganya algú amb afalacs i adulacions” i “segons el diccionari de Marià Aguiló, sabem que això ho va escriure un mossèn Antoni Molas a Tarragona dins el llibre Lo bon rossellonès als catalans” diu Enric Gomà. “Antoni Molas era del Rosselló, del Conflent, i es va exiliar el 1793 a Espanya per fugir dels revolucionaris francesos. O siqui que l’expressió té orígens rossellonencs”.

Enric Gomà explica que va obrir el diccionari Coromines, i va buscar l’expressió. “Amb decepció vaig descobrir que ‘la puta Ramoneta’ no va existir, és un equívoc. Prové de ramonet, ramoneta, ramonejar, que ve del francès ramonner, escurar les xemeneies, i rammoneur, escura-xemeneies, en el sentit despectiu d’algú brut, indigne, pollós”. En aquells moments Gomà va descobrir que put/a feia referència a l’adjectiu del verb pudir (fer pudor), i no tenia res a veure amb la prostitució.

“Si ramonejar és parlar rondinant, com els carreters, La puta Ramoneta equivaldria a dir el pollós de l’escura-xemeneies, una expressió molt despectiva. Enric Gomà insisteix en què put/a com a adjectiu posat davant d’un substantiu vol dir “que fa pudor”, com el mateix Gomà ja va explicar dins “La veu humana de Catalunya Ràdio” el 13 de maig de 2010. “Put aire en català medieval era oposat a bon aire. L’aire que put, o l’aire que no put”. O l’ús de put/a en l’expressió puta misèria, la misèria que fa pudor. Enric Gomà acaba amb una última curiositat: “Llorenç Vilallonga va escriure un entremès que es deia “la tuta i la Ramoneta” i va escriure “tuta” no es va atrevir a escriure “puta”; com Jean-Paul Sartre va escriure La P… Respectueuse i no es va atrevir a escriure la paraula maleïda”.

Màrius Serra també va publicar una columna d’opinió a La Vanguardia ahir citant l’expressió de moda. Deia: “Si fer la puta i la Ramoneta equival a jugar amb foc, deixar de fer-ho seria fer foc nou. Més clar, l’aigua”.

Ramon Solsona a Les perles cultivades (mp3) del 4-9-2012, diu que l'origen de l'expressió és Fer la puta Ramoneta (com de Déu hi ajuda ens arriba Costar déu i ajuda), que es referia a una única persona i que ja es troba documentat al s. XIX.

També Màrius Serra es pregunta a l'article de La Vanguardia del mateix 4-9-2012, Però qui era la Ramoneta? que us reprodueixo tot seguit:

Una enigmàtica Ramoneta és la protagonista de l'avantmatx del proper Onze de Setembre. Aquest agost Enric González va entrevistar Quim Monzó a Jotdown. En un moment de la llarga i esplèndida conversa Monzó diu que la gent de Convergència són uns paios que sempre fan la puta i la Ramoneta. Com que l'entrevista es publica en castellà, González opta per traduir l'expressió de manera prou eficaç, tot esquivant el carregós mareig de la perdiu i altres solucions gastades: “unos tíos que siempre tienen el pie en dos zapatos”. Aquest cap de setmana, entrevistat a Presència, Jordi Pujol entoma l'opinió de Monzó i replica: “s'ha acabat fer la puta i la Ramoneta”. La majoria de mitjans espanyols prescindeix de la subtil perícia verbal demostrada per Enric González i opta per la traducció literal. La transcripció de les paraules de Pujol, doncs, projecta la noble Ramoneta als titulars dels mitjans escrits, audiovisuals, digitals, blogs i altres regions de la monolingüe Forumlàndia espanyola. Pujol és un gran especialista en la promoció de figures femenines: la Juani, la Jènifer, ara la Ramoneta... Aquesta vegada, la dualitat que desprèn la frase feta alimentarà moltes columnes d'anàlisi sobre l'actitud que pot tenir l'actual Govern de Catalunya, amb el President Mas al capdavant. Fer la puta i la Ramoneta remet a dualitats tan catalanes com el seny i la rauxa, nedar i guardar la roba o tirar la pedra i amagar la mà. L'activitat professional de la primera fins i tot fa pensar en aquella Catalunya que va retratar Narcís Oller, amb la senyora oficial al passeig de Gràcia i la querida al carrer d'Aribau. Vázquez Montalbán va definir aquesta dualitat tan nostrada d'una manera sintètica: “puta de nit, Ramoneta de dia”.

Putes rai. N'hi hagut, n'hi ha i n'hi haurà pertot, però qui cony era la Ramoneta dels trons? Una fidel esposa que de nit es transformava en cupletista? La simbòlica protagonista de la novel·la de Montserrat Roig Ramona, adéu? La sòsies catalana de la Ramona immortalitzada per Louis Armstrong? L'àvia dels Ramones? Ningú no ho sap del cert, però això no impedeix que un erudit com Joan Coromines hi digui la seva. Al seu fascinant Diccionari Etimològic, situa la Ramoneta a l'entrada de la paraula ram, però també estableix que “ramamiot, ramonet, ramoneta i ramonejar” no són derivats catalans sinó manlleus vulgars del francès (a través del rossellonès i l'empordanès) ramonner (escurar xemeneies). Els escura-xemeneies gavatxos (ramonneurs) serien, doncs, els presumptes avantpassats de l'ara famosa Ramoneta. 

Si fer la puta i la Ramoneta equival a jugar amb foc, deixar de fer-ho seria fer foc nou. Més clar, l’aigua.

Encara Josep Maria Pascual, a El Punt Avui, en l'article del 3 de setembre de 2012, "Jouer la putain et la Ramoneta", en dóna alguna altra explicació i anotació interessant, que reprodueixo també tot seguit:

“S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta”. Aquesta expressió l'hem poguda llegir, en boca de l'expresident Jordi Pujol, a l'entrevista que ha publicat aquesta setmana la revista Presència. Dijous passat, al diari El País, el diputat de SI Uriel Bertran responia en una entrevista que el que fa CDC és “fer la puta i la Ramoneta”. A finals d'agost, en una entrevista publicada a la revista Jot Down, l'escriptor Quim Monzó deixava anar en una de les respostes: “Convergència, que són uns tios que sempre van fent la puta i la Ramoneta.” El diari El Mundo d'ahir diumenge recollia les declaracions de Pujol a Presència i reproduïa textualment que “Se acabó hacer la puta y la Ramoneta”. La frase feta “fer la puta i la Ramoneta” té un origen incert, per bé que alguns la situen a partir del final del segle XIX i vinculada amb una societat de matrimonis fracassats i adulteris femenins, amb marits avorrits, esposes insatisfetes i amants frívols. L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán, en un article, va explicar sintèticament que el joc que a Catalunya s'anomena “la puta i la Ramoneta” es resumia en: “Puta de nit, Ramoneta de dia.” I una altra aproximació a la definició la va fer el polític basc Iñaki Anasagasti en una entrada que duia per títol “La puta y la Ramoneta” al seu bloc: “No és una expressió políticament correcta però sí molt habitual en la parla col·loquial catalana. La Ramoneta és l'esposa oficial, la legítima, amb la qual es va al Liceu i la de la mainada; i la puta és l'amiga, del llenguatge masclista d'una època que comença a superar-se però que segueix present en el dia a dia.” És excepcional que una expressió tan vulgar es mantingui viva en el vocabulari de persones cultes, sense que s'hagi substituït per alguna altra expressió equivalent més edulcorada (“fer el doble joc”); i, també, l'excepcionalitat que la llengua espanyola no tingui gaire manies a incorporar aquest catalanisme. Si ens fixem en altres llengües, “fer la puta i la Ramoneta” es podria traduir en francès per “Ménager la chèvre et le chou”, que vindria a dir aproximadament: “Cuidar la cabra i la col”. A la inversa, en un web francès podem trobar-hi la traducció del reeixit “fer la puta i la Ramoneta” per “Jouer la putain et la Ramoneta”.

Explicació: Actuar amb duplicitat, amb ambigüitat, amb jesuïcisme, donant a entendre el contrari del què se sent, aparentant uns sentiments i tenint-ne uns altres.

Font:

• Enric Gomà, a "La Veu Humana", dins el programa de RAC1 "El cafè de la República", reproduït i comentat a Núvol, el 5 de setembre de 2012.
• Josep Maria Pascual, a El Punt Avui, del 3 de setembre de 2012, "Jouer la putain et la Ramoneta". 
• Màrius Serra, en un article a La Vanguardia, del 4 de setembre de 2012, "Però qui era la Ramoneta?".
• Ramon Solsona, a  Les perles cultivades , de RAC1, del dia 4 de setembre de 2012.

Nota: l'actualitat de la frase feta ve donada per sengles entrevistes a Jordi Pujol i Quim Monzó, reproduïdes en diversos mitjans de comunicació.