El bon vi no ha de menester ram

Parèmia: El bon vi no ha de menester ram.

Origen: Diu Llull Martí: «A mitjan segle XX encara era usual a molts de pobles de Mallorca vendre vi a cases particulars que no eren botigues ni cellers. De vegades es tractava de vi d’elaboració pròpia d’aquell qui el venia, però també el podia vendre per compte d’altri. Aquest tipus de venedor solia tenir una sola bóta dins l’aiguavés de davant, i els seus clients solien esser del veïnatge. Però també podia donar-se el cas que qualcú de més enfora cercàs un lloc on comprar vi, i per indicar-li que en aquella determinada casa se’n venia, es posava penjat sobre el portal un ram o branqueta de pi, i tothom sabia què significava això.»

«També a terres castellanes i d’altres llocs de la Península un ram sobre el portal d’una casa indicava que allà es venia vi o que era una taverna. Les dones que exercien la prostitució per compte propi, a casa seva, prengueren el costum de posar un ram (no sé si també de pi o d’altre arbre) dissimulant així una mica la proclamació de la seva professió fingint tenir taverna, si bé tothom sabia que es tractava d’una altra cosa, i per això la gent començà a conèixer-les per rameras nom que encara perdura, però que en la nostra llengua és un castellanisme totalment innecessari.»

Equivalents: El buen paño en el arca se vende [ES].

Explicació: Quan una cosa és molt bona no necessita que se’n faci propaganda, que prou s’ho diu la gent una a l’altra.

Font: Llull Martí, Antoni (2009): Prenint el demble a les paraules (Edicions Documenta Balear, Palma).