Fer la passâ de Palparrabos

Parèmia: Fer la passâ de Palparrabos.

Origen: El Tio Palparrabos era un home molt popular que «tenia molt poca corretja», molt susceptible i que aguantava poques bromes, i per això a la gent li agradava «punxar-lo», abusant del seu malnom. Contava el Sr. pepet Gisbert «l'Olivero», el pare d'un famós metge local, que una volta anaven els dos junts, troben un conegut i li diu: «Bon dia, Palparrabos!», i ell li contesta: «Bon dia, cabró». Al cap d'un moment, passa un altre conegut i li diu: «Bon dia, Palparrabos!», i ell respon: «Bon dia, cabró». Més avant troben un tal Rafel, i el saluda de la mateixa manera: «Bon dia, Palparrabos!», i ell ldiu: «Bon dia, Rafel». . I li pregunta l'Olivero: «I eixe, per què no li has dit cabró?», i respon ell: «Perquè eixe ho és!».

Explicació: Trencar de sobte una línia de conducta, rutina o actitud, més o menys coherent, per motius justificats o no.  

Exemple: —Pep, has tastat les cireres? —Sí! —T'agraden? —Sí. —En vols unes quantes? —No! Estic asseciat! —Pep, tu fas com el Tio Palparrabos!

Lloc: Es diu a Alcoi.

Font: Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71, p1179.