Ser més malo que Catxutxa

Parèmia: Ser més malo que Catxutxa.

Origen: Es diu perquè aquest personatge popular de principis de segle, que rebia la burla constant dels xiquets, tenia molt mal geni i llançava el seu gaiato contra qui l'insultava o emprenyava, especialment quan els més menuts li cantaven allò de «Catxutxa té un floronco / a punt de rebentar / si no crideu al metge / Catxutxa es morirà!». L'home, és clar, es posava fet una fúria.

Probablement, es tracta del mateix «Cachucha», un simple anomenat Enrique, fervorós apassionat de la música, sobretot de «La Vella» (una de les tres bandes de la nostra ciutat), que, de jove, a finals del segle passat, ajudava a transportar els instruments de la referida banda travessant els carrers, ranquejant d'una cama, mentre rebia les bromes de la gent, i que anava per les cases demanant almoina, segons la definició que en fa l'escriptor alcoià absent Adolf Durà (resident a Madrid) al seu article titulat «TIpos y costumbres de mi tiempo», aparegut el 21 d'abril de 1929 al periòdic local «El Noticiero Regional».

Lloc: Es diu a Alcoi.

Font: Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71, p1194-1195.