Origen: Per descarregar l'odi que la gent sentia envers la ignominiosa figura de la Quaresma ─la imatge d'una dona vella amb set cames─ hi havia l'antic costum de «serrar la vella» el quart dimecres de Quaresma, si fa no fa la meitat del període de prohibicions i d'abstinència.
La tradició establia que nois i noies anaven fent recapta per les cases i quan els obrien, serressin pel mig un caixó o un tronc, tot fent una cantarella que varia segons les poblacions. Després berenaven amb els productes que els donaven.
Però l'odi i la crueltat envers la vella Quaresma també es reflectia en el fet d'arrencar-li una de les set cames cada una de les set setmanes de desdejunis i a la meitat de la Quaresma la serraven pel mig.
Font: Vista a l'Agenda de les tradicions catalanes, publicada per la Revista «Descobrir» el 1998. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
2 comentaris:
És curiós com per a mi la tradició de la Vella Quaresma és un tema estètic (la trobo una de les figures més surrealistes de l'imaginari tradicional) i en canvi per qui la complia havia de ser un petit torment malgrat que molta carn tampoc en podien menjar.
El que no sabia és el maltracte de serrar-la per la meitat.
Me l'apunto aquesta!
Hi ha moltes tradicions en l'imaginari popular amb una arrel turmentada al darrere. No només en tradicions religioses, sinó fins i tot en llegendes i historietes per a a la mainada.
Publica un comentari a l'entrada