Postres de músic

Parèmia: Postres de músic.

Sinònim: Grana de capellà.

Explicació: Diuen que tant el nom de postres de músic com el de grana de capellà es refereixen a postres de fruita seca, però sabeu d'on venen aquests noms?

Origen: Es veu que abans, tant músics com capellans tenien feines que els obligava a fer trajectes més o menys llargs: els músics perquè tocaven de poble en poble durant les festes majors i els capellans perquè anaven normalment a domicili per assistir malalts o fer batejos, casaments, enterraments... 

Aquesta menja era un mos fàcil, lleuger de portar, calòric per seguir endavant i, sobretot, no es feia malbé pel camí.

En molts casos l'acompanyaven d'un gotet de vi dolç, que podia ser moscatell, vi ranci, mistela o vi de missa. D'aquí que quan demanem postres de músic, normalment ens les serveixen amb un gotet de moscatell o un petit porronet al mig.

Font: Servei Local de Català de Mollet del Vallès (2022): L'Estenedor, núm. 191 (Juny de 2022), p.1

Al Masnou, geperuts

Parèmia: Al Masnou, geperuts.

Origen: Diu Joan Muray: «Aquest segon, de caire més despectiu, els fou donat ja en temps dels capitans que solcaven totes les mars del món; i fou degut a la gepa que quedava a les jaquetes blau marí que duien els capitans i que tenien por costum de penjar al pom de l'escala que m enava a la segona planta de la casa; els quedava una mena de gep ja que, en tornar de mar, venien impregnades de salitre i agafaven la forma del pom. Sembla ser que el motiu els fou posat pels veïns d'Alella i Teià, quan els capitans hi pujaven per a les festes, sobretot les Festes Majors d'aquets municipis, i deuria ser pels temps en què el Masnou va assolir la independència municipal d'aquestes poblacions, entre 1825 i 1846.»

Explicació: Malnom aplicat als masnovins.

Lloc: Alella i Teià (Maresme).

Font: Muray Rubió, Joan Miquel (2005): Entre el pedigrí i l'estigma. Motius i noms populars del Masnou (Mataró, Editorial Davinci).