Si vols companyia, agafa't amb la guia

Parèmia: Si vols companyia, agafa't amb la guia.

Origen: Diu Amades: «Els morts senten com una certa enyorança; en morir-se desitgen companyia i provoquen la mort d'algú altre de la casa. Per evitar-ho cal posar un bocí de veta dintre la caixa del difunt, que li vingui al nivell de la mà perquè pugui agafar-la. La veta ha d'ésser precisament blanca. Sol tirar dues canes.»

Explicació: Per evitar que la mort d'una persona en provoqui la d'una altra de pròxima.

Nota: Hi ha un refrany, sobre el sentit d'aquesta parèmia, que diu que Un mort en crida un altre, en el sentit que les morts mai vénen soles. 

Font: Llegit a Joan Amades (1935): La mort. Costums i creences. Edició facsímil d'Edicions el Mèdol (Tarragona, 2001).

Ser de can Milà i Camps

Parèmia: Ser de can Milà i Camps.

Origen: A Blanes els Milà i Camps estaven establerts en una casa del passeig de Mar, entre l’Hotel Sant Antoni i el Deutsche Bank. Es tracta de la família barcelonina propietària de la casa Milà, dissenyada per Gaudí.

Explicació: Ser molt ric.

Lloc: Es diu a Blanes.

Font: Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes

Semblar de can Tarranch en amunt!

Parèmia: Semblar de can Tarranch en amunt!

Origen: Aquesta frase se li deia a algú que semblava de pagès, ja que can Tarranch era una casa de pagès.

Explicació: Se li deia a algú que semblava de pagès.

Lloc: Es diu a Blanes.

Font: Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes