Alto les seques!

Parèmia: Alto les seques!

Origen: Diu Pau Vidal: «L’expressió té l’origen en una fonda de sisos, cases de menjars barats, de Barcelona. Es veu que, cap a la primeria del segle, un client especialment garrepa, que havia comprat un llonguet a la fleca, es va ofendre quan el cambrer va cantar la comanda a la cuina: “Un plat de seques sense pa, que el senyor ja el duu de casa”. En veure que el client, avergonyit, marxava del local, hi va tornar: “Alto les seques, que el senyor s’ha enfadat i se’n va”.»

Variants i sinònims: Para el carro! 

Font: Pau Vidal (2005): En perill d'extinció (100 paraules catalanes per salvar) (Editorial Empúries, Barcelona).

No tenir-ne ni per a la cadira de missa

Parèmia: No tenir-ne ni per a la cadira de missa.

Origen: Ho explica Esteve Gaja a El Manlleu d'ahir:

L'assistència a missa, dins el culte catòlic, ha estat sempre gratuïta i no pot ser d'altra manera. És de recordar, però, que fins a l'any 1936 a l'església parroquial es pagaven cinc cèntims per poder seure en una cadira que, per cert, calia anar a buscar al magatzem situat al final del temple. 

Per als qui no volien o no podien pagar hi havia una bancs, l'ús dels quals era gratuït. Les quantitats que s'obtenien pel servei de les cadires anava destinat al manteniment del temple i del culte. 

Val a dir que els cinc cèntims només es pagaven el diumenge i a l'hora de la missa. Els dies feiners, o si es tractava d'altres funcions religioses, no es pagava res. 

Aleshores, i per aquest fet del pagament de cinc cèntims, va popularitzar-se la dita: "No en té ni per la a cadira de missa" per significar que s'anava curt d'armilla. 

Significat: Ser pobre, Anar curt d'armilla

Lloc: Es diu a Manlleu (Osona).
 
Font: Vist a El Manlleu d'ahir, d'Esteve Gaja (2009).