Fer campana

Parèmia: Fer campana.

Origen: Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que 'ha deixat d’anar a escola'. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?

«La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al programa 13 d'Un polsim de refranys.

Treure faves d'olla

Parèmia: Treure faves d'olla.

Origen:

«Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»

Explicació: Equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’.

Hi ha altres explicacions per a la frase feta:

• treure faves d'olla - Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica (GDLC, s. v. 'olla').
• treure faves d’olla - Experimentar una gran millora, refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc. (DIEC2, s. v. 'fava')

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al Programa 12 d'Un polsim de refranys.

Esperar amb candeletes

Parèmia: Esperar (una cosa) amb candeletes.

Explicació: Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Origen: Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que 'l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció'. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?

«Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès».

Nota¹: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47).

Nota²: En un comentari, Lo Consueta m'apunta un altre possible sentit de la frase feta: «A la Catalunya Nova, el tema d'esperar amb candeletes també té una certa aplicació en esperar de forma solemne més que no pas inquieta. En alguns llocs s'esperava l'arribada del seguici amb candeles enceses, en altres indrets del Camp, sabem que la canalla anava a esperar els Reis d'Orient amb candeles».

Nota³: A Rodamots recullen una altra possible explicació de l'origen de la dita, apuntada per Joan Coromines: «Podria ser que volgués fer referència al costum català de repartir candeletes beneïdes a la mainada en el dia de la Candelera».

Font: Vista al programa 4 d'Un polsim de refranys.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

Parèmia: Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Origen: Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?

Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.

Font: Vista al Programa 2 d'Un polsim de refranys.

Mira també: Joan Arimany Juventeny (2008): La Devocioteca: Per quina raó es diu 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si el dia encara disminueix?

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes l'etimologia que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:

1. A Albatera qui té un ull és l'amo
2. A Benifato van capar el dimoni
3. A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues
4. A cent anys, coteta verda
5. A l’art d’en Janet, qui més hi fa més hi perd
6. A la lluna de València
7. A la Rambla!
   
8. A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat
   
9. A mansalva
   
10. A mida de «La Botelleta»
11. A perdiu per barba i peti qui peti
12. A Riudoms, sac, senalla i bona lluna
13. A Sant Feliu de Torelló, pescallunes
14. A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos
15. A Tarragona fa bon sol
16. A tocajornals
17. A Vilaverd toquen l'arpa
    
18. Acabar com el rosari de l'aurora
19. Acabar en Beniali
20. Afarta'm i digue'm moro
21. Aferrar-se la pasta pels draps
22. Agafar recalfades 
23. Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no
24. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó!
25. Això no ho pot traure d'ahí ni els cavalls d'Anselmo!
26. Això passarà la setmana dels tres dijous
    
27. Això sembla la gotera del convent
28. Al juliol la garrofa porta dol
29. Al Masnou, geperuts
30. Al Masnou, són palangrers que a ponent van a palangre. A Llavaneres són nansers, que no perden mai calada. Els d'Arenys són vaixellers, dels que van a l'altra banda. A Sant Feliu són bastinals que donen bastina als frares. A Bagur són corallers que corallen a la brama. A l'Escala n'és an al port pel vent de la tramuntana. A la Selva són bisers, que venen els bisos a càrregues
31. Al rei i al porc afaiten després de mort
32. Alarma!, alarma!
    
33. Algú ha portat òlibes a Atenes
34. Als cornuts els picava el front
35. Alt com un sant Pau
    
36. Alto les seques!
37. Altre gall li cantaria
38. Amb tots els ets i uts
39. Amolla-ho en banda
    
40. Anar a can Felip
41. Anar a fer punyetes
    
42. Anar a tocar ferro
43. Anar amb el vestit d'Adam
44. Anar d'Herodes a Pilat
45. Anar de gorra
    
46. Anar de vint-i-un botó
    
47. Anar xino-xano
48. Anar-se'n (o Despedir-se) a la francesa
    
49. Aquí hi ha marro
50. Ara li fan el mànec
51. Arrastrar com a Pelletes
52. Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
53. Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar
54. Bon vent i barca nova
55. Brams d'ase no pugen al cel 
56. Brillar per la seva absència
    
57. Buscar-li tres peus al gat
58. Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles
59. Cada any, sant Pere, un se'n queda
60. Calçar-se les sabates
    
61. Can Seixanta
62. Cansalada i ous fregits quiten la vista als marits
    
63. Cases con dol amb son gresol
64. Caure d'oros
65. Canviar de jaqueta
66. Carregar-li els neulers
67. Coixo, la llum!
68. Com dia el Tio Pep de Muro: Tu pitaràs!
69. Com el burro del rector de Sollana
70. Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar
71. Com el Vallès no hi ha res
72. Com la burra d'en Pacolí que quan va estar avesada a no mejar, es va morir
    
73. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
    
74. Com si em diguessis Llúcia
75. Contra el rosari de l'aurora
76. Córrer més que Davó
77. De fil de vint
78. De la Seca a la Meca
79. De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
    
80. De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel
81. Del temps que la Marta filava
    
82. Descobrir la sopa d'all
83. Desperta ferro!
84. Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps
85. Destapar la caixa dels trons
86. Donar carabassa
    
87. Donar les absoltes
    
88. Donar més voltes que el vint-i-nou
89. Donar peixet
90. Donar quarter
91. Donar-li comí
92. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu
93. Dormir més que la Mare de Déu d'Agost
94. Dos d'un mateix ventre i cada u d'un temple
95. Durar menys que les falles del Miquelet
96. Eixir tot en bé, com a la Peixcatera
97. El bon vi no ha de menester ram
98. El convit del manresà: "No us hauríeu quedat a sopar?"  
99. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
100. Els reganys de la vella i els dies de la vella
101. En Basiva ja és a l'església
102. Endavant les atxes
     
103. Enganyar com un xino
     
104. Enmig de les Pasqües vénen les basques
105. Entre bastidors
     
106. Entre Tots Sants i Manresa
107. Escartín!, Escartín!, Escartín!
108. Esguerrats cap a Sants
     
109. Esperar amb candeletes
110. Esquinçar-se les vestidures
111. Estar (un lloc) a la quinta forca
112. Estar empiocat
113. Estar fet (algú) un sant Llàtzer
     
114. Estar gras com en Gandòfia
115. Estar més content (o més trempat, o més eixerit) que un gínjol
116. Estar pelat
117. Estar sec com els cavalls d’en Malla
118. Estirar-se les grenyes 
119. Faltar-li la cabera a algú
120. Fer barcella
121. Fer bugada
     
122. Fer campana
123. Fer cantonades
     
124. Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar
125. Fer com el capità aranya
126. Fer com el frare de la creu
127. Fer com el puput, un i prou
128. Fer com l'Alcoià del tren: Ja els ha dit tots vosté!
129. Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen
130. Fer corrucos o corrococos
     
131. Fer el beneit
132. Fer el negoci d'en Robert amb les cabres
     
133. Fer el Pian
134. Fer enfadar com a Don Rafael
135. Fer esquellots
136. Fer fugina
137. Fer goma
138. Fer l'antorxa
139. Fer la faena de Calores
140. Fer la fi d'en becaina
141. Fer la passâ de Palparrabos
142. Fer la passâ de Vicedo: Camises blanques no en tenim!
143. Fer la puta i la Ramoneta
144. Fer llambrots 
145. Fer més por que el Tio Campanetes
146. Fer peça
     
147. Fer safareig
148. Fer toris
149. Fer un pa com unes hòsties
150. Fermar els gossos amb llonganisses
     
151. Fer-se com la Tia Pellera
152. Fer-se el suec
153. Fer-se la barba d'or
154. Fer-se-li la boca aigua
155. Fer-se'n les tres pedretes
156. Fes l'ense com els de Tarabaus; ja veuràs què et passarà
157. Feta la llei, feta la trampa
158. Ficar-se (o Posar-se) en camisa d'onze vares
159. Fot-li fort que és de Reus
160. Fugir cridant visca el rei
161. Gent de Can Fanga
162. Gira vent, gira vela
     
163. Ha crescut com els arbres de la Rambla
164. Ha plogut més que es dia que varen enterrar en Fei!
165. Haver topat amb la guitarra de sant Pere
166. Haver-hi moros a la costa
     
167. Haver-hi roba estesa
168. Hi estaràs més que el cànem a l'aigua
169. In albis
170. Ja plora, ja riu, el Tio Caliu
171. Jugar més que Peladilla 
172. Juncosa és el centre del món
     
173. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
     
174. L'any de la picor
175. L'ase d'en Mora, que de tot s'enamora
176. L'ase em fot!
177. La missa major és missa de senyor
     
178. La nit de Nadal, la més estelada de l'any
179. La perdiu fa poagre
180. La setmana dels sabaters té cinc dies només
181. Lent com la moleta de Raons
182. Les cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan
183. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
     
184. Llançar-li el guant
185. Lleida ha foradat
     
186. Llençar la tovallola
187. Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare
188. Malalt que arreplega la roba morir vol
189. Malòrum!, va dir el rei David
190. Manresans, lladres, pillos i gormands
191. Martí, tira-li!
192. Matar el cuc
     
193. Matar jueus
     
194. Mentre hi ha vida hi ha esperança
195. Més val tard que mai
196. Molta merda!
197. Morir-se (o Anar-se'n, o Quedar) amb la creu dels albats 
198. No arribar la sang al riu
199. No facis com en Roc, que va arreglar el rellotge de l’església i encara li van sobrar peces
200. No hi ha cavall que flac rossí no torni
201. No parar en torreta
     
202. No saber d'on surten les misses
     
203. No ser bo ni per als gossos
204. No tenir-ne ni per a la cadira de missa
205. Nou de trinca
     
206. O caixa o faixa
207. Oronetes a prop de terra volant, pluja a l'instant
208. Paga que és gata
209. Pagar amb gambades
210. Parèixer el Baratillo de Grau
211. Parèixer el femer del Tio Ratolí
212. Parèixer el Masero del Troncal
213. Parèixer la família del Melero
214. Parèixer la Muller de Don Jeroni
215. Parèixer Titora
216. Parlar del sexe dels àngels
217. Passar Bòria avall
218. Passar més gana que el gos del Pinyol
219. Passar per l'adreçador
220. Passar uns dies a l'Art
     
221. Passar-se de la ratlla
     
222. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
223. Pels Perdons, prometatges a milions; pel Dijous Sant, prometatges es desfan
224. Pensar en l'amor de les tres taronges
225. Per la lluna de gener, talla la fusta el fuster
226. Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix
227. Per Nadal, posarem el porc en sal
228. Per quins cinc sous?
     
229. Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir
230. Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina, el fadrí besa la fadrina
     
231. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
232. Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per sant Macià, torna a baixar
233. Per Sant Sever, faves a fer
234. Per Sant Tomàs, la mossa fira el bordegàs
235. Per Santa Llúcia, un pas de puça
236. Perdre l'oremus
237. Perlassiete, qué estàs en la came?
238. Pesar figues
239. Pixar aigua beneita
240. Plegar el ram
241. Ploure a bots i barrals
242. Poder anar darrere un combregar
243. Portar cremallot
244. Posar en un altar
245. Posar-se com el peu de la torre
     
246. Postres de músic
247. Prendre les mides d'en Bascu
248. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes
249. Quan vegis el corb, pensa en la mort
250. Quants en va deixar el rei Herodes!
251. Que et conec, que eres músic!
252. Que n'hi portaràs pocs, de capellans a l'"enterro"!
253. Quedar com Camot
254. Quedar-se amb un pam de nas
255. Qui no cull un fesol no sopa quan vol
256. Qui no et conega, que et compre
257. Qui t'ha vist i qui et veu, mas de l'Arany
     
258. Qui té duros fuma puros
259. Qui tingui cabres, que grati!
260. Qui tot ho vol, tot ho perd
261. Qui va a Liorna, no torna
262. Qui vullga cucs, que pele fulla
263. Quién es Molina? ¡Ya lo veréis!
264. Rebre més garrotades que els rucs d'Hortoneda
265. Rei tingam i no el conegam 
266. Remoure Poblet i Santes Creus
267. Roda el món i torna al Born
     
268. Salut i força al canut!
269. Sant Antoni ens guardi!
270. Sant Eloi, quan era petit era noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ésser ferrer, i de gran, va ésser sant
271. Sant Feliu, sac i ganxo 
272. Sant Galdric, del pagès sou amic
273. Sant Pol, quina hora és?
274. Santa Llúcia et conservi la vista!
275. Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal
     
276. Sarró, sarró, respon per en Noguer de s'Agaró
277. Semblar cana i capbitlló
278. Semblar de can Tarranch en amunt!
279. Semblar de l'Alcora
280. Semblar el cul d'en Jaumet
281. Semblar el mercat de Calaf
282. Semblar l'endemà de la fira
     
283. Semblar l'orgue de Caldes
284. Semblar la parada del Juanito
     
285. Semblar que hagi passat el bou de Corpus
     
286. Semblar sa pixarada d'en Rampujo
287. Semblar un camp d'Agramant
288. Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort
289. Sense la creu ningú no hi veu
290. Ser com una fura
     
291. Ser de can Milà i Camps
292. Ser de Casa Donya Amàlia
293. Ser de la família del Melero
294. Ser de pasta d'agnus
     
295. Ser l'ase dels cops
296. Ser l'últim pet de l'orgue
297. Ser (o semblar) la bóta de Sant Ferriol
     
298. Ser la xocolata del lloro
299. Ser mel de Ca Telm
300. Ser més alt que una figatera
301. Ser més cabut que Mossén Seré
302. Ser més famós que la Monyos
303. Ser més malo que Catxutxa
304. Ser més mentider que en Calça
305. Ser més tort que un rabassó
     
306. Ser més vell que el faralló de la Llosa
307. Ser un Javaloies
308. Ser (una cosa) un maremàgnum
     
309. Ser un orgue de gats
310. Ser un tiquis-miquis
311. Ser Xauxa
     
312. Serrar la vella
313. Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat
314. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu
315. Si la Mola porta capell, no et fiïs d'ell
     
316. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya
317. Si que estem ben arreglats, com sant Jaume, de barrets, que no en tenia sinó un i encara era foradat
318. Si vols companyia, agafa't amb la guia
319. Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida
320. Solsona, ciutat sense ciutadans, seu sense bisbe i pont sense riu
321. Tallar el bacallà
     
322. Tallar l'abadejo
323. Tants caps, tants barrets
324. Tenir els quatre pèls del diable
     
325. Tenir l'os de Bertran
326. Tenir la cara com un pa de ral
327. Terrassa mala raça, Sabadell mala pell
328. Tindre més corretja que el Tio Conill
329. Tindre més diners que Ferrandis Belda
330. Tindre més moral que l'Alcoiano
331. Tirar una salva
     
332. Tocar ferro
     
333. Tocar mar
334. Treure faves d'olla
335. Vendre duros a quatre pessetes
336. Vendre's per un plat de llentilles (o llenties)
     
337. Venir d'Arbeca
338. Veure la bomba del novenari
     
339. Voler més (a algú) que Graella al vi
340. Voltar més que els porcs de Sant Antoni
     
341. Vós heu passat per can Vidal de la Palma
     

Fonts i bibliografia utilitzada

Llistat de les diferents fonts bibliogràfiques o en línia referenciades en aquesta obra.

1. 1de3.com (1998) - Toni de Haro (1998): 1de3.com - Frases y palabras.
2. ACCAT (2006) - Associació Conèixer Catalunya (ACCAT): La Cultura: Dites, frases fetes o refranys publicades al diari Metro.
   
3. ALSIUS (1998) - Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'Oremus. Barcelona: Edicions La Campana.
4. ÁLVAREZ-CALBET (2009) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2009): Tocar el dos - El racó de les expressions. Valls, Editorial la Torratxa.
5.  ÁLVAREZ-CALBET (2011) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2011): Molta merda! - El racó de les expressions II. Valls, Editorial la Torratxa.
6. ALZAMORA (2008) - Jaume Alzamora Bisbal: Espigolant dins l'antigor. Palma, 2008. Ed. Moll. Primera edició.
7. AMADES (1930) - Joan Amades i Gelats (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
8. AMADES (1935c) - Joan Amades i Gelats (1935): La mort. Costums i creences. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11
9. AMADES (1935) - Joan Amades i Gelats (1935): Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5». Reeditat per Ed. Selecta - Catalònia. Primera edició: 1980. Segona edició: 1990.
   
10. AMADES (1938) - Joan Amades i Gelats (1938): La rondalla i el proverbi. Barcelona - Gràcia. Gràfiques Calmell. Col·lecció «Narracions populars», Vol. II.
11. AMADES (1950) - Joan Amades i Gelats (1950): Costumari català (5 vol.). Barcelona. Ed. Salvat.
12. AMADES (1951a) - Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20. Ressenya.
13. AMADES (1989) - Joan Amades i Gelats (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
14. AMADES (1992) - Joan Amades i Gelats (1992): La màgia del nom. Barcelona, Deriva Editorial.
15. ARIMANY (2009) - Joan Arimany Juventeny (2009): Blog La Devocioteca. 
16. BANÚS-CALBET (2013) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2013): Rentar-se'n les mans - El racó de les expressions III. 
17. BANÚS-CALBET (2016) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2016): S'ha acabat el bròquil. El racó de les expressions IV. 
18. BANÚS-CALBET (2019) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2019): Casa de barrets. El racó de les expressions V. 
19. BORJA (2007) - Joan Borja i Sanz (2007): «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 112.
20. BUITRAGO (1995) - Alberto Buitrago Jiménez (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Madrid: Ed. Espasa Calpe.
21. BUSQUETS (1987) - Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28.
22. CAPÓ (1994) - Bernat Capó (1994): Costumari valencià /2. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
23. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Articles d'opinió al «Diari de Girona». [En línia: http://www.diaridegirona.cat]
24. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Blog de l'Emili Casademont i Comas.
25. CASANOVA (2005) - Emili Casanova (2005): «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», dins la «Revista d'Estudis Catalans», núm. 18 (2005).
26. COLL (1996) - Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
27. CORTIJO (2009) - Dani Cortijo (2009): Blog Altres Barcelones.
28. CUCARELLA 2020: Cucarella (2020): Blog «ToniCucarella»: “Sentències comentades i altres digressions parèmiques per aentretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus” (3/5/2020).
29. DCVB (1926-68) - Alcover-Moll (1926-68): Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB). Palma: Ed. Moll.
30. ESPUNYES (2007) - Josep Espunyes: Dites, locucions i frases fetes. Proa/Garsineu Edicions, Barcelona/Tremp. Col·lecció «Les eines», 49.
31. FARNÉS (1992-99) - Sebastià Farnés i Badó (1992-99): Paremiologia catalana comparada, en 8 volums. Barcelona: Ed. Columna. Ressenya.
32. GAJA (2009) - Esteve Gaja (2009): El Manlleu d'ahir.
33. GINESTÀ (1900) - Ginestà Punset (1900): Folk-lorisme. Modismes catalans, dins la revista «Catalunya Artística» (Barcelona, 1900-1902).
    
34. GRIMALT (2006) - Joan Antoni Grimalt (2006): Els refranys i les frases fetes de 'Parlant en plata’. Palma de Mallorca: Moll, 2006.
35. GRIÑÓ (1981) - David Griñó i Garriga: Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24.
    
36. HUERTAS (2006) - Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
37. LUJÁN (1992) - Nèstor Luján (1992): Cuento de cuentos. Barcelona: Ediciones Folio. 5a. edició: juny 1994. 2 vol.
38. LUJÁN (2004) - Nèstor Luján (2004): L'art de citar. (Barcelona: Ed. Ara Llibres). Edició d'Enric Vila.
39. MARTÍ GADEA (1908) - Joaquim Martí Gadea (1908): Tipos, Modismes y Coses Rares y Curioses de la tèrra del Gè. València: Imp. de Antonio López y Compª. 3 vol.
40. MARTÍ MESTRE (2006) - Joaquim Martí i Mestre (2006): Diccionari històric del valencià col∙loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (València: Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana, 29.
41. MUNAR (2008) - Josep Munar i Munar (2008): Columna setmanal "Costumari popular" que escriu al «Diario de Mallorca».
42. ÒMNIUM CULTURAL (2007) - Òmnium Cultural (2007) - Tradicions i costums.
    
43. PÀMIES (2007) - Pàmies i Riudor, Víctor: Un polsim de refranys.
44. PERIS (2001) - Antoni Peris (2001): Diccionari de locucions i frases llatines (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, dins la Col·lecció «El calidoscopi. Diccionaris de l'Enciclopèdia»).
45. PUIGMALET (2013) - Puigmalet, Joan (2013): Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat (Rúbrica Editorial, Ajuntament del Prat de Llobregat).
46. RODAMOTS (1999) - Jordi Palou (1999): Rodamots. Cada dia un mot.
47. SOLA (1999) - Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes.
48. SOLSONA (2005) - Ramon Solsona (2005): A paraules em convides. Barcelona: Columna Edicions.
49. SOLSONA (2007 - ) - Ramon Solsona (2007-2011): La paraula del dia, dins el programa El Món a RAC1.
50. SUGRANYES (1999) - Sugranyes, Josep M. (1999): Garbellada de refranys. Aires de serè en la nostra parla. Valls, Cossetània Edicions. 
51. TORMO (1997) - Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71
52. TREPAT (1995) - Josep Antoni Trepat i Albero (1995): Refranys de vora mar. Barcelona, Ed. Noray. Col·lecció «El nostre mar», núm. 2.
    
53. VICIOSO (1997) - Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.
54. VIDAL I GARCIA (2016) - Vidal i Garcia, Albert (2016): Per què diem... L'origen de 100 dites populars. Barcelona, Albertí Edicions. Col·lecció «Orígens», núm. 20.