Qui tot ho vol, tot ho perd

Parèmia: Qui tot ho vol, tot ho perd.

Origen: Diu Busquets:

Faula: Un famejant gos, portant un tros de carn a la boca, passaà per un claríssim riu, i veient l'ombra d'aquella en la profunditat de l'aigua, semblant-li que la que veia era més grossa que la que ell tenia, mogut d'extrema cobdícia la volgué prendre. I obrint la boca, li caigué la que portava; de forma que perdé allò cert, per allò incert. Moralitat: "Qui tot ho vol, tot ho perd".

Explicació: Perdre allò cert, per allò incert.

Font: Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28. Pàg. 132.

Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare

Parèmia: Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare.

Origen: «Els testaments dels pares deixaven instituït quins serien els tutors i curadors que s'ocuparien de tenir cura de l'alimentació, el vestit, l'educació i la salut dels fills. El paper de la mare vídua podia esdevenir secundari, i quedava sovint relegada al d'usufructuària dels béns del difunt marit, i amb menys responsabilitat sobre els descendents que els tutors. Aquesta situació era admesa i havia quallat en el món dels llocs comuns: com deia un aforisme català del segle XVII, «lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare»

Font: Llegit a Barcelona 1700, d'Albert Garcia Espuche (Barcelona, Ed. Empúries, 2010, pàg. 126-127).


Agraïment: Gràcies al Xavier Caballé que em va passar la referència de l'aforisme.