dilluns, 26 d’abril del 2010

Ser més tort que un rabassó

Parèmia: Ser més tort que un rabassó.

Origen: Un rabassó és una soca, normalment de cep, d'aparença seca i, sobretot, molt recargolada i irregular.

Explicació: Aquesta aparença motiva que s'utilitzi la dita per reflectir el caràcter tossut d'una persona que, davant de situacions evidents, no vol fer cas de l'actuació més lògica.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.


dilluns, 12 d’abril del 2010

Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat

Parèmia: Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat.

Origen: Els setze jutges de Joan Amades. Segons explica en el seu llibre Històries i llegendes de Barcelona: diu la veu popular, que la carn humana és la més deliciosa de menjar i molt superior a tota altra en grau molt superlatiu. Explica també que d'entre tots els òrgans el més gustós és el fetge.

Conta la tradició que abans els jutges que havien sentenciat un delinqüent a la forca, després d'efectuada la sentència i en testimoniatge del seu compliment, celebraven un àpat en el qual menjaven el fetge del delinqüent i que en aquesta creença té origen la frase popular emprada avui com a xingolep catalanesc:

Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat.

Nota: Al blog Raons que rimen vaig dedicar dos articles als zigdgoleps. Finalment vaig arribar a la conclusió que el terme correcte és xibòlet.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., a l'article Coses de la Barcelona antiga, per Joan Amades.


divendres, 9 d’abril del 2010

Amolla-ho en banda

Parèmia: Amolla-ho en banda.

Origen:
La paraula amollar és usual al vocabulari mariner i fa referència a l'acció de deixar anar les sàrcies afluixant la corda.

Explicació: S'utilitza aquesta expressió en una conversa per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.