Semblar el cul d'en Jaumet

Parèmia: Semblar el cul d'en Jaumet.

Variants i sinònims: Semblar el cul d'en Jaumet, que no pot seure ni estar dret.

Origen: La tradició ens recorda el nom d'algun captaire que havia estat immortalitzat pel refrany per efecte d'alguna de les seves particularitats. Voltava pels carrers de la nostra ciutat un tal Jaumet, que anava amb capell enfonsat fins a les orelles, vestit amb molta negligència, feia sonar un flabiol de manera ingrata i feridora, sense produir més que una o dues notes inharmòniques i discordants. Simulava ballar de manera tan ensopida com la seva música; es limitava a sotraguejar-se i bellugar continuament el cos sense parar mai, en un moviment de sacseig.

Explicació: Del seu continuat bellugeig el poble en va treure la comparança: semblar el cul d'en Jaumet, prou coneguda i popular encara. Una ignorància de l'origen de la dita i l'acció del temps li va crear un aditament que fa la parèmia més graciosa però que en deforma el sentit original; diu així:

Semblar el cul d'en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., en un article titulat Barcelona antiga (El cul d'en Jaumet, de Joan Amades). Per tant, fa referència a un llibre de Joan Amades, Barcelona antiga, d'on ha tret la informació.

Portar cremallot

Parèmia: Portar cremallot.

Variants i sinònims: Altres expressions similars són anar bufat, anar begut, anar trompa, portar una merda com un piano...

Explicació: Utilitzem aquesta expressió per indicar que una persona mostra clars símptomes d'embriaguesa.

Origen: Un cremallot és un tros de ble incandescent quan ha deixat de fer flama.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Qui té duros fuma puros

Parèmia: Qui té duros fuma puros.

Explicació: Aquesta expressió la utilitzem per fer entendre que qui disposa de riquesa en pot fer ostentació.

Origen: Els puros no sempre han estat a l'abast de tothom. En temps de menys prosperitat social eren un caprici a l'abast de pocs.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Amb tots els ets i uts

Parèmia: Amb tots els ets i uts.

Variants i sinònims:

• Amb pèls i senyals (SOLSONA 2009)
  
• Amb tots els detalls (SOLSONA 2009)
• Espès i menut (SOLSONA 2009)
• Fil per randa (SOLSONA 2009)
• Per peces menudes (SOLSONA 2009)

Explicació: Que no li falta res, maneres de dir una cosa amb tot detall (SOLSONA 2009).

Origen: Prové de les conjuncions llatines ET (conj. 'i') i UT (conj. 'atès que, donat que'), que apareixien repetidament en textos litúrgics i en textos notarials i de contractes (SOLSONA 2009).

Nota: Per etimologia popular, en alguns llocs es diu Amb tots els sets i vuits (SOLSONA 2009).

Font: Ramon Solsona (2009): Secció «La paraula del dia» dins el programa de Ràdio El Món a RAC1, del 6 de novembre de 2009 [mp3].