El que no es paga amb diners, es paga amb dinades

Parèmia: El que no es paga amb diners, es paga amb dinades.

Origen: Ho llegim al llibre Prenint el demble a les paraules (2009, Palma, Edicions Documenta Balear), d'Antoni Llull Martí:

Del mot diner en sortí en l’edat mitjana un derivat, dinada, que venia a coincidir amb un altre derivat del mot dinar (menjar), i això ha estat causa que es mal interpretassin algunes dites. Dinada era un conjunt de coses que es donaven per un diner, o de serveis que es prestaven per un diner. En alguns contractes de préstecs s’especificava que el deutor havia de restituir el deute una part en diners i un altre en dinades, és a dir, en productes o en serveis. I també es podia donar el cas que qualcú que prestàs alguns serveis els cobràs en diners o en dinades, o part en diners i part en dinades. I per això es digué que lo que no es paga en diners es paga en dinades, que, com a refrany, vol dir que allò que es deu s’ha de pagar d’una forma o d’una altra. Dinada pot esser també l’acte de dinar, i, certament, hom podria pagar un deute, més que de diners d’algun favor a atenció rebuda, convidant a dinar, però està clar que el refrany esmentat es refereix a deutes en general i a l’altre tipus de dinada.

Explicació: Vol dir que els deutes, d'una manera o altra, s'han d'acabar pagant.

Font: Antoni Llull Martí (2009): Prenint el demble a les paraules (Palma, Edicions Documenta Balear).

El bon vi no ha de menester ram

Parèmia: El bon vi no ha de menester ram.

Origen: Diu Llull Martí: «A mitjan segle XX encara era usual a molts de pobles de Mallorca vendre vi a cases particulars que no eren botigues ni cellers. De vegades es tractava de vi d’elaboració pròpia d’aquell qui el venia, però també el podia vendre per compte d’altri. Aquest tipus de venedor solia tenir una sola bóta dins l’aiguavés de davant, i els seus clients solien esser del veïnatge. Però també podia donar-se el cas que qualcú de més enfora cercàs un lloc on comprar vi, i per indicar-li que en aquella determinada casa se’n venia, es posava penjat sobre el portal un ram o branqueta de pi, i tothom sabia què significava això.»

«També a terres castellanes i d’altres llocs de la Península un ram sobre el portal d’una casa indicava que allà es venia vi o que era una taverna. Les dones que exercien la prostitució per compte propi, a casa seva, prengueren el costum de posar un ram (no sé si també de pi o d’altre arbre) dissimulant així una mica la proclamació de la seva professió fingint tenir taverna, si bé tothom sabia que es tractava d’una altra cosa, i per això la gent començà a conèixer-les per rameras nom que encara perdura, però que en la nostra llengua és un castellanisme totalment innecessari.»

Equivalents: El buen paño en el arca se vende [ES].

Explicació: Quan una cosa és molt bona no necessita que se’n faci propaganda, que prou s’ho diu la gent una a l’altra.

Font: Llull Martí, Antoni (2009): Prenint el demble a les paraules (Edicions Documenta Balear, Palma).

Ha plogut més que es dia que varen enterrar en Fei!

Parèmia: Ha plogut més que es dia que varen enterrar en Fei!

Origen: Segons Montserrat Contos, a Ditxos de Cadaqués (2010): «Es dia que es va enterrar en Fei sembla ser que va ploure molt. En Fei era un personatge, homenot que diria en Josep Pla, que va néixer a Cadaqués el segle XIX».

Explicació: Ploure molt.

Lloc: Es diu a Cadaqués (Alt Empordà).

Font: Montserrat Contos (2010): Ditxos a Cadaqués (Pàg. 62)

Rei tingam i no el conegam

Parèmia: Rei tingam i no el conegam.

Variants i sinònims: Rei ni guerra no els vullgues per la teua terra (RODRÍGUEZ MARÍN)

Equivalent:

• Reyes tengamos y no los veamos [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945)
• Rey ni guerra no los vea yo en mi tierra [ES] (RODRÍGUEZ MARÍN 1926).

Origen: Hi ha la convicció generalitzada entre els favarols que el refrany té l'origen històric en un sopar que el poble de Favara va haver de preparar i pagar a un rei: el sopar que la universitat de Favara va haver de preparar l'any 1300 al rei Jaume II.

Explicació: reconeixement que les visites reials resultaven funestes als pobles.

Localització: Sorprèn moltíssim sentir dir en una conversació usual entre favarols (Favara) l'esmentat refrany i en canvi no tornar-lo a escoltar en cap altre poble de les nostres terres

Nota: Malgrat l'origen favarol que apunten reculls antics, l'origen del refrany és múltiple, en l'espai i en el temps, i múltiples són els pobles que l'usen i el consideren propi. Prova d'això és que s'hagin recollit tantes variants en tantes recopilacions tan diverses.

Font: Àngel Monlleó Galcerà Una recerca historiogràfica arran del refrany de Favara del Matarranya "Rei tingam i no el conegam", dins "Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia", 5-6, del Departament d'Història Medieval de l'Institut d'Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (1984-85).