Fer corrucos o corrococos

Parèmia: Fer corrucos o corrococos.

Origen: Naix per onomatopeia dels marrucs del colom (DCVB).

Explicació: Corruquejar, fer afalacs a les dones, a xiquets o a qui vols.

Font: Emili Casanova (2005): "Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires
valencians entre el segle XVIII i el XX", dins la "Revista d'Estudis Catalans", núm. 18 (2005).

Agarrar recalfades

Parèmia: Agarrar recalfades.

Explicació: Festejar una xica buscant sexe continuadament sense èxit.

Origen: Ve de l’acció que fa un colom darrere de la coloma sense aconseguir emportar-se-la al colomer. Quan després de 5 o 6 dies de fracassos no cobria la coloma s’ha de donar-li una pastilla o posar-li una coloma de casa.

Font: Emili Casanova (2005): "Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX", dins la "Revista d'Estudis Catalans", núm. 18 (2005).

Fer goma

Parèmia: Fer goma.

Variants i sinònims:

• Anar a fer goma.
• Anar a fer el mec.
• Anar a fer el merda.

Origen: Al Tesoro de la lengua castellana de Sebastián de Covarrubias, al segle XVII diu:

«Antiguamente se engomaban los cabellos las mujeres cuando abrían las trenchas porque asentase igualmente de una parte y de otra. Agora engoman juntamente las trocas que llaman de punta para que asienten la frente y no se levanten. Y algunos fanfarrones también engoman los mostachos para que vayan tiesos con las puntas a las orejas».

D’aquí, de les persones que es posaven goma als cabells, a les toques, en fi, com una manera més d’arreglar-se o de maquillar-se, ve goma, que en català vol dir 'un conjunt de gomosos' i 'ostentació del gomós'. Gomós (es diu més en castellà): home exageradament curós en el vestir que segueix rigorosament la moda.

Gomoso remet a pisaverde, que al Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española defineix com ‘Hombre presumido y afeminado, que no conoce más ocupación que la de acicalarse, perfumarse y andar vagando todo el día en busca de galanteos’.

Explicació: Anar a passejar lluint el tipus, perquè els altres et vegin, presumint en certa manera del teu estatus social. Per exemple, els que anaven a missa de dotze el diumenge ben mudats. I més concretament, a Barcelona, anar a passejar al Passeig de Gràcia, a lluir-se, a fer-se veure, a coincidir amb altres que també feien goma. Anar, no a passejar, sinó a passejar exhibint-se, lluint, anar arreglat.

Font: Ramon Solsona (2008): «La paraula del dia», dins El món a RAC1, del divendres, 14 de novembre de 2008.