Parèmia: No arribar la sang al riu.
Origen: La primera impressió en sentir aquesta frase feta ha estat de pensar que era un castellanisme. Però l’he trobat força documentada en repertoris catalans (força moderns, això sí).
He trobat un doble origen de la frase feta, encara que un el descarto per fantasiós i poc probable. És el que ofereix Joaquim Martí Gadea, un autor valencià de primers del segle XX en una obreta del 1906, Tipos, Modismes y Coses Rares y curioses de la terra del Gè. Arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. Però és això, un arreplegador, més que un estudiós de la llengua i els seus reculls s’han de calibrar en la seva justa mida. La frase exacta que cita ell és No aplegarà la sang al riu i l’origen que relata és el següent:
«Se refereix este refrany a la següent anècdota o xascavall: Diu que eren dos germans que se n’anaren a pescar a un riuet, emportant-se’n per a esmorzar una caçoleta de sang fregida amb ceba. Lo u anava davant, duent els aparells de la pesca i l’altre seguia darrera amb la caçoleta de sang. Este s’entretenia pel camí, ficant els dits a la caçoleta i menjant-se la sang amb el major dissimulo. Ho và vore el de davant i del tot incomodat reprengué al seu germà dient-li: A eixe pas no aplegarà la sang al riu…»
(Reproduït, per comoditat, de l’obra de Sebastià Farnés, Paremiologia catalana comparada, VII, s.v. S 287, Ed. Columna, 1998).
Però en una altra obra, crec que una mica més solvent, el Diccionario de dichos y frases hechas d’Alberto Buitrago Jiménez, publicat per Ed. Espasa Calpe, 1995, l’autor relata un altre origen més creïble:
«No ser una riña o una pelea tan dura ni tan violenta como en un principio se creía. Era habitual que en la antigüedad muchas batallas se celebraran cerca de los ríos, por el simple hecho de que estos suponían una primera defensa de las ciudades. Como la ciudad solía estar enclavada en una zona alta, era lógico, pues, que la sangre de los muertos y heridos corriera hacia el río.»
Trobo que és una explicació força més plausible i convincent.
El dilluns, 30 d'abril de 2001, al programa
Connexions, de TV3, em van fer aquesta consulta i els vaig enviar la resposta següent:
El filòleg i expert en frases fetes Víctor Pàmies ha investigat l'origen de la frase "No arribar la sang al riu" i la versió més convincent és la que apareix al Diccionario de dichos y frases hechas, d'Alberto Buitrago, publicat per Espasa Calpe, el 1995. Explica que era habitual que durant l'antiguitat moltes batalles es fessin a prop dels rius pel fet que suposaven una primera defensa de les ciutats, moltes emmurallades. Com que les ciutats acostumaven a estar en zones altes era lògic que si la sang no arribava al riu volia dir que la baralla no era tan violenta com es podia pensar. (Una altra versió menys creïble és de Joaquim Martí Gadea, autor valencià de principis del segle XX, que diu que prové d'una anècdota segons la qual dos nois anaven a pescar i portaven una caçoleta de sang fregida. Mentre un se l'anava menjant l'altre li va dir: "─No arribarà la sang al riu").
Explicació: El sentit de la frase també és prou conegut: ‘no ser una baralla o disputa tan violenta com en un principi es preveia’.
Font:
- Buitrago Jiménez, Alberto (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Ed. Espasa Calpe.
- Farnés i Badó, Sebastià (1998): Paremiologia catalana comparada, VII, (s.v. S 287). Barcelona: Ed. Columna.
- Martí Gadea, Joaquim (1906): Tipos, Modismes y Coses Rares y curioses de la terra del Gè. Arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. València.
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
