Variants i sinònims:
- Acabar com el ball de Moixent.
- Acabar com el ball de Torrent.
- Acabar com la comèdia de Falset.
- Acabar com la vetllada de Grus, a les fosques i a garrotades (Cerdanya).
Origen: El rosari de l’aurora era una devoció practicada en forma de processó pels carrers. Un dels primers signes anticlericals del 1868 fou l’intent de desbaratar aquesta pràctica, originant autèntiques batalles campals.
Explicació: D’aquí ve el que quan una cosa acaba en baralles o fracàs, es diu que “acaba com el rosari de l’aurora”.
Font: Vista al web Associació Conèixer Catalunya, a través de la publicació al «Diario Metro».
Nota: Els equivalents els obtinc de la meva base de dades pròpia. Bastet37 em proposa a través d'un comentari la versió cerdana, referida al poble d'Urús.
Mira també:
- Sobre el 'rosari de l'aurora' i com es va incorporar al llenguatge col·loquial, a La devocioteca, de Joan Arimany Juventeny.
- El rosari de l'Aurora, al blog d'Emili Casademont i Comas, publicat el 9 d'octubre de 2011.
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
7 comentaris:
Ara no sé si "acabar com la processó de la moixeta", o de la Moixeta, vol dir el mateix, també.
Doncs ens caldria trobar més dades. Pel que ho pogut esbrinar és la processó de l'octava del Corpus a la catedral de Palma de Mallorca, instituïda per un llegat de la senyora Moix o Moixeta, i a la qual es solia menar els infants amb una gateta ben adornada (segons el Diccionari de l'Alcover-Moll) i que a Alaró parlen de la 'processó de ses moixetes'.
No hi he trobat, però sentit proverbial a la frase, com en el cas del Rosari de l'Aurora.
Potser caldrà seguir investigant...
Sembla que no té ben bé el mateix sentit:
«També
podem rememorar la processó de la Moixeta, que diuen
que acaba com si no res, de tan poc exit que tenia; pero,
guiats de la ma del polifacetic Pere d'Alcantara Penya sabrem
que era una processó instituida a partir de la deixa
pia de ia senyora ~ o i xri,c a i petita, anomenada na Moixeta;
quan ja ningú no es recordava d'ella, els majors feien
broma de les jovenetes, a qui feien creure que si anaven
amb una moixeta a la processó desencantarien un tresor
de la Seu.»
Ho he trobat a Arc, L': quadern informatiu de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears, Any: 1999 Vol.: 10. Gaspar Valero i Martí: Geografia llegendària de Palma. El pots consultar per internet en format pdf.
Aquí a La Cerdanya diem "acabar com la vetllada de Grus, a les fosques i a garrorades"
Grus=Urús però aquí dalt en diem així.
Vol dir el mateix que les altres acepcions.
Gràcies Bastet37. He actualitzat la informació de la fitxa amb la informació que aportes.
Llorenç Fabregat i Company, m’ha agradat molt la dita del “Rosari de l’Aurora” que avui he sentit a Catalunya Radio per la Lloveras i Boscs.
Tinc 73 anys i encara he anat al rosari de l’Aurora que es feia cada diumenge al meu poble i com molt bé diu “a l’aurora” quan el dia despuntava, i sempre em creia que es deia com “s’acabà” perquè de cada dia i anava menys gent, fins que s’apagà com una espelma.
Llorenç, moltes gràcies per compatir la teva experiència i records amb nosaltres! Sembla que acabaven prou malament aquests "rosaris"!
Publica un comentari a l'entrada