Posar en un altar

Parèmia: Posar en un altar.

Origen: L'altar és una taula elevada, també anomenada ara, sobre la qual s'ofereixen sacrificis i, en l'antiga litúrgia catòlica, el sacrifici de la missa. Els altars d'abans solien estar adossats al mur, de manera que el sacerdot hi feia la missa d'esquena als fidels. Actualment solen estar situats de manera que el celebrant pugui situar-se de cara als fidels. La consagració de l'altar és una benedicció que en fa el bisbe perquè sigui apte per al culte diví. Als altars hi ha un orifici, anomenat sepulcre, on s'hi depositen relíquies de sants màrtirs. L'altar principal d'una església -el situat a la nau central- es diu altar major, mentre que els altres s'anomenen altars laterals

Explicació: Posar en un altar algú és una manera de dir que se l'omple de lloances.

Font: Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'oremus. Barcelona: Edicions La Campana.