Parèmia: Semblar el mercat de Calaf.
Origen: La ciutat de Calaf està situada en un planell extraordinàriament fred. Tan fred és que un dia que se celebrava un dels seus importants mercats s'arribaren a gelar les paraules. Tothom parlava i ningú no sentia un mot. Tot esforç per fer-se sentir era inútil.
Ben entrat ja el matí, eixí una ullada de sol que desgelà les paraules, i tot d'una se sentiren totes les que havien pronunciat durant les cinc hores anteriors. El brogit i guirigall que va armar-se fou cosa grossa; ningú no entenia res, i tothom fugí eixordat enmig del major desordre i abandonà el mercat i els mercadatges.
Explicació: Expressió emprada per a pintar el desordre, la desorganització i el desacord.
Nota: Calaf és a la Segarra Alta. Segons la llegenda, un dia d'hivern cru i de boira gebradora, anaven quedant les paraules eixides de boca dels contractants gelades i sostingudes en l'aire, fins que un raig de sol les desgelà i quan van caure es van sentir una gran confusió de veus (BOSCH 1928)
Font:
Origen: La ciutat de Calaf està situada en un planell extraordinàriament fred. Tan fred és que un dia que se celebrava un dels seus importants mercats s'arribaren a gelar les paraules. Tothom parlava i ningú no sentia un mot. Tot esforç per fer-se sentir era inútil.
Ben entrat ja el matí, eixí una ullada de sol que desgelà les paraules, i tot d'una se sentiren totes les que havien pronunciat durant les cinc hores anteriors. El brogit i guirigall que va armar-se fou cosa grossa; ningú no entenia res, i tothom fugí eixordat enmig del major desordre i abandonà el mercat i els mercadatges.
Explicació: Expressió emprada per a pintar el desordre, la desorganització i el desacord.
Nota: Calaf és a la Segarra Alta. Segons la llegenda, un dia d'hivern cru i de boira gebradora, anaven quedant les paraules eixides de boca dels contractants gelades i sostingudes en l'aire, fins que un raig de sol les desgelà i quan van caure es van sentir una gran confusió de veus (BOSCH 1928)
Font:
- Xavier Bosch, prevere (1928): "Fires, mercats i aplecs de la Segarra alta", dins "Arxiu de tradicions populars" III, pàg. 161.
- Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta.
- Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.
- Lo Carranquer: La llegenda del mercat de Calaf.
Nota: L'autora cita Joan Amades. Amades en parla al Refranyer català comentat (1951)
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
2 comentaris:
Els manuals d'estil dels diaris et dirien que aquesta frase és pròpia per a l'hivern i no per a l'estiu.
Malgrat tot, una mica de fred virtual, diguin el que diguin els manuals d'estils, és refrescant!
És que cada cop llegeixo menys diaris i els faig menys cas. Sóc home de contrastos. :-)
Publica un comentari a l'entrada