Origen: Diu Josep Maria Huertas:
Nota: També en parla Agus Giralt al blog Memòria de Sants.Hi ha dites que traspassen el temps, i que ningú no sap ben bé d'on procedeixen. Una és «Esguerrats cap a Sants», i sembla que el seu origen està en un personatge realment curiós, el Profeta, motiu que van donar al mestre Nicasi Maria Unceti, també conegut com el curandero de Sants.
Cap a finals del segle XIX Unceti ensenyava els seus coneixements en un centre espiritista que havia obert en una finca amb jardí i arbres fruiters al carrer de Miquel Àngel, i la seva fama va trascendir fins al punt que figura en alguna guia urbana de l'època com un lloc digne de visitar. Però la fama d'Unceti havia començat molt abans.
Com a mestre, anys enrere donava classes en una escola coneguda com Elemental Lliure, que era a la carretera de Sants i hi anaven setanta-dos alumnes. Es va saber que curava alguns nens de malalties que altres persones, metges o farmacèutics, no sabien com resoldre. Hi va haver un moment que venia gent de fora de Sants, i no només de Barcelona sinó d'altres llocs de Catalunya i d'Espanya. L'home es va creure tan important que el 1870 va convocar una trobada de cecs, coixos i invàlids per guarir-los dels seus mals, com si fos Jesucrist rediviu. Davant la multitud prevista les autoritats van témer que hi hagués un problema d'ordre públic i el van detenir, però des d'aleshores es va dir que qui estigués esguerrat, que anés cap a Sants, on Nicasi Maria Unceti l'alliberaria del seu mal.
En definitiva, sembla que l'home creia en l'espiritisme i en les seves bondats per afrontar els mals d'aquest món. Si nés no, va muntar el seu centre espiritista a la torre del carrer de Miquel Àngel, una bonica finca que va desaparèixer amb el curandero de Sants, pocs anys després d'haver gaudit de tanta fama.
Font: Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62. Pàg. 51.
4 comentaris:
Com a eslògan per convidar a la Festa Major que va començar ahir, no té preu.
Hahaha, Allau, no se te n'escapa ni una, eh!
Aquesta i la següent, són dites sobre el barri de Sants força antigues com pots veure per les referències.
I a les festes de Sants s'hi haurien d'acostar esguerrats, san(t)s i estalvis... i tothom qui pugui!
La història aquesta del guaridor de Sants em va fer molta gràcia quan la vaig llegir.
Jo també en vaig fer un petit article:
http://memoriadesants.blogspot.com/2009/01/esguerrats-cap-sants.html
Gràcies per la informació, Agus. Enllaço el teu article des d'aquí.
Publica un comentari a l'entrada