Origen: Era costum que quan el pare abat s’asseia a taula, ja no ho pogués fer cap més germà; si algun confrare es trobava fora del convent a l’hora de l’àpat, en tornar no podia fer la menjada perduda i havia d’esperar que tornés a ésser hora de refetor per fer l’àpat que seguia.
Explicació: Aquest costum va donar peu a la formació de la parèmia que diu: "A la taula de l’abat qui no hi és no hi és comptat", emprada per indicar que no es té en compte ni consideració al qui no fa acte de presència. I com que aquesta regla sembla que eren les ordres benedictines les qui més la practicaven, hi ha versions del refrany que en lloc de la taula de l’abat, retreuen la taula d’en Bernat.
Font: Joan Amades (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
3 comentaris:
Hola Víctor,
Els meus pares sempre deien la fórmula "A la taula d'en Bernat...". Desconec qui és aquets Bernat però segur que apreciava la puntualitat.
Una salutació des de Manlleu.
Sí, Joan, em sembla que actualment és més viu el refrany referit al Bernat.
Amades diu que pot ser degut a què els benedictins eren l'orde que més complien aquesta pràctica. Sembla una explicació una mica agafada pels pèls, però és l'única que he trobat documentada.
Jo penso que és un nom triat per la rima del refrany amb comptat un cop es popularitzar l'excusa o costum.
A casa també parlem d'en Bernat. Segurament és una forma per treure possible contingut anticlerical a la frase i es situa un nom que rimi per substituir a l'abat.
Publica un comentari a l'entrada