Ser de la família del Melero

Parèmia: Ser de la família del Melero.

Origen: L'origen d'aquesta locució o joc de paraules cal buscar-lo en un antic acudit local, en el qual una xicota que solia ser importunada per un pretendent llandós i molt pesat, al ser preguntada, un dia, a quina família local pertanyia, al remat, va respondre irritada a l'emprenyador incansable: «Jo sóc de la família del Melero... dos filles putes i un fill torero!», i en sentir això, amb aqueixes referències familiars tan «brillants», el xicot en qüestió ja no la va tornar a molestar mai més quan la veia pel carrer o pel passeig.

Són diversos els personatges alcoians que han portat el referit malnom d'«El Melero», si més no, des de principis del segle passat, originalment aplicat, amb caràcter general, a tots els qui es dedicaven, en el temps d'abans, a vendre mel; malnom heretat, segons els casos, per fills, néts, besnéts i rebesnéts. Per tant, queda totalment descartada qualsevol relació entre aquest «Melero llegendari» del segle XIX i els alcoians actuals portadors del referit sobrenom.

Explicació: Emprat com a resposta evasiva adreçada als que són indiscretament preguntadors.  

Exemple: —Tu de quina família eres? —Jo sóc de la família del Melero!

Lloc: Es diu a Alcoi.

Font: Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71, p1189.