dijous, 19 de juny de 2014

Perdre l'oremus

Parèmia: Perdre l'oremus.

Variants i sinònims:
  • Desconcertar-se
  • Guillar-se
  • Perdre el cap
  • Perdre el control
  • Perdre el discerniment
  • Perdre el judici
  • Perdre el senderi
  • Perdre el seny
  • Perdre els estreps
  • Perdre l’enteniment
  • Perdre la xaveta
Altres parèmies amb oremus:
  • Trencar (o Rompre) l’oremus (o els oremus): interrompre inoportunament un acte.
  • Fer oremus: fer molt poca claror un llum, tenir tendència a apagar-se (és diu a Mallorca i Menorca).
Explicació: Algú, perdre el control de si mateix: desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que s’ha de dir o fer.

Origen: 'Oremus' és una veu en llatí que es diu en començar moltes oracions de les misses quan es fan en llatí i que significa: preguem. Era una mena d’invitació feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici, del breviari, etc.

Suposo que el significat de desorientar-se, de perdre l’oremus ve precisament del fet de perdre l’atenció.

Font: Vist al blog Mot a mot, perquè cada llengua és un gran tresor!, en l'entrada Oremus, del dia 10 de juliol de 2009.


2 comentaris:

DECE FTE ha dit...

Tambè podria venir de perdre's la part mes important del ritual religiós, que és la part de la pregària. Seria com perdre la 'raó de ser' o esència.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

És una altra interpretació, sí. Però no coincideix amb les explciacions que habitualment pregonen sobre aquesta expressió.