dilluns, 9 d’abril del 2012

Fer barcella

Parèmia: Fer barcella.

Origen: Mercè, al blog Els primers gestos del verd, recull aquesta expressió i ens n'explica l'origen, que reprodueixo tot seguit:
Segons el diccionari català-valencià-balear d'Alcover, la barcella és una mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d’una quartera. Així a les Balears es divideix en sis almuds; i a la regió de València, en quatre almuds. (A Mallorca un almud són 1,954 litres i al País Valencià al voltant dels 4). Continuant amb la definició que fa Alcover de barcella, també rep eixe nom el recipient que té la capacitat de la dita mesura i que serveix, per tant, per mesurar.

Al diccionari etimològic de Coromines trobem que barcella és una "mesura agrària" o "mesura de capacitat", variant de la forma estrictament mossàrab bartxella, també aplicat a una peça de terra; potser provinga del llatí vulgar *particella, diminutiu del llatí "Particula", que significava “petita part, bocinet”, “parcell·la”.

En temps passats les dones i, quan feia mal oratge, també els hòmens "feien barcella", és a dir, teixien barcelles (cabassos d’aquesta mesura o també del doble) –normalment d’espart, vímet o margalló– i mentrimentres anaven xerrant. Així doncs, s'entenia que fer barcella era passar el temps parlant quan ja s’havia perdut el costum de fer eixes feines.
Explicació: Passar el temps parlant.

Localització: Avui encara es manté viva l'expressió en algunes comarques, com ara l’Alcoià i el Comtat.

Font: Vista al blog Els primers gestos del verd, de la Mercè Climent, publicat l'1 de desembre de 2009.