dijous, 9 d’abril de 2015

L'ase em fot!

Parèmia: L'ase em fot! (FARNÉS 1992) - (POMARES 1997)

Variants i sinònims:
  • L'ase em fot si m'equivoco (FARNÉS 1992)
  • L’ase em fum! (FARNÉS 1992) - (POMARES 1997)
  • L'ase em flic! (FARNÉS 1992) - (POMARES 1997)
  • L'ase em fosqui! (FARNÉS 1992)
  • L'ase et toc! (POMARES 1997)
Explicació: Expressions amb què es dóna per segura una cosa (POMARES 1997).

Origen: Sebastià Farnés (1992), s. v. L'ase em fot! dóna dues possibles explicacions sobre l'origen de l'expressió:

Sobre l'expressió L'ase em fot!, diu que és una frase amb la qual s’amaneix la conversa, sovint inconscientment, i que es diu per significar que no es creu que un fet arribi a esdevenir. I conta una facècia d’estudiants que podria ser l’origen etimològic de l’expressió:
Hom conta una facècia d'estudiants del Col·legi de Medicina de Barcelona, que diu que uns quants companys ben avinguts torraren en una paella una dejecció humana, la reduïren a pólvores, i curosament embolicades en un full de paper de barba, portaren la droga a alguns apotecaris perquè diguessin quina mena de preparat era aquell. Els farmacèutics, després de mirar i observar una estona el contingut del paper declaraven la seva ignorància, bo i arrontsant-se d'espatlles. Per últim visitaren una botiga de vora el Portal Nou muntada a l'antigor, ben típica del popular "apotecari brut": ell era vell, de barba blanca esparrifada, enyorant la pinta si mai l'havia coneguda; prengué la droga, es posà les antiparres, mullà amb saliva el cap de l'índex dreturer, prengué una pólvora, i després de col·locar-lo a la punta de la llengua, féu una ganyota i exclamà: L'ase em fot si no és mer... Llavors el cap de colla escolar recollí el paper i digué: ─En nom de la ciència present i futura us felicitem, il·lustre Escolapi: sou l'apotecari més savi de Barcelona! I la colla s'escapà del fart de garrotades que ben mereixia, amb un fort esclat de rialles.
Però d’altra banda Sebastià Giralt, a Frases proverbials catalanes, dins la Revista «Excursions», I-XX (1915-34) diu que és una expressió vulgaríssima, com si fos una aposta. I diu que la forma inicial d’aquesta frase podia ser, entre la gent del camp, ‘Em jugo l’ase que faré tal o tal cosa’. D’una juguesca d’aquesta mena pot haver sortit, per successives evolucions, ‘L’ase em fot si m’equivoco’.

Nota: Vaig fer la cerca arran que en Ramon Solsona ho plantegés com a enigma de frase feta incompleta a La paraula del dia del dimarts, 14 d'abril de 2009 i ho resolgués el divendres, 17 d'abril de 2009.

Font: Farnés i Badó, Sebastià (1992-99): Paremiologia catalana comparada, en 8 volums. Barcelona: Ed. Columna.

Cap comentari: