dilluns, 11 de maig de 2009

Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no

Parèmia: Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no.

Origen: Un any, per Setmana Santa, Mataró volia estrenar una imatge del Sant Crist, i, com que no l'encarregaren amb prou temps, l'escultor no la tingué llesta el dia assenyalat.

Per suplir la falta substituïren la imatge per un home viu, el qual quan se li acostava una dona per adorar-lo li feia una rialleta i li demostrava simpatia, i en acostar-se-li un home li feia una ganyota i li treia un pam de llengua.

Explicació: És una exclamació festiva i humorística.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: L'autora cita Joan Amades.

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Ja, ja... és molt divertida!
Quan dius que cita a Joan Amades deus voler dir que el cita com a font sense concretar llibre... és com citar la Bíblia sense citar el verset...

vpamies ha dit...

Sí, Galderich, això mateix. Ara no ho recordo exactament, però potser era un "Segons conta Joan Amades...", o alguna altra fórmula semblant.

Ja sé que és millor anar a la font original sempre que es pot, però és que parlar d'etimologies paremiològiques i trobar alguna cosa que no hagi dit Amades és gairebé una utopia!