dimarts, 28 de setembre del 2010

Entre bastidors

Parèmia: Entre bastidors.

Equivalents:
  • Entre bambalinas [ES] (a l'Argentina)
  • Entre bastidores [ES]
Explicació: Quan diem que una notícia o fet s’ha generat entre bastidors volem donar a entendre que es tracta d’un assumpte secret, que ha tingut lloc de manera reservada o en petit comité, és a dir, que no ha transcendit al públic.

Origen: La dita prové de l’ambient típic que es viu en les representacions teatrals, de televisió o en les desfilades del món de la moda, on els artistes, tècnics, estilistes o maquilladors acostumen a transitar i xerrar pels bastidors, de manera que sovint esdevenen notícies, comentaris o anècdotes que, normalment, no transcendeixen més enllà d’aquells que pertanyen a l’ambient. A l’Argentina utilitzen la dita amb la forma entre bambalinas, que són altres elements típcs d’aquests espectacles, en concret, les tires de tela que pengen del teler del teatre o la sala i que normalment conformen la part superior del decorat.

Font: Vista a la revista de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell (ICASBD) Última instància, núm 86 (juny de 2007), a l'apartat Dites i refranys populars.

dimarts, 21 de setembre del 2010

Fer-se el suec

Parèmia: Fer-se el suec.

Explicació: S’utilitza aquesta expressió quan es vol donar a entendre que la persona s’està fent l’orni, el desentès, o fins i tot, el tonto.

Origen: en l’origen de la dita, no es parlava dels suecs de Suècia, sinó que erròniament el temps ha acabat alterant el significat per un simple mimetisme fonètic. De fet l’origen el trobem al mot llatí “Soccus”, un tipus de calçat que usaven les dones i els comediants de l’època. Es tractava d’una sabata molt similar al que avui en dia anomenem esclop, o com també s’anomena en castellà, zueco.

Font: Vista al Blog Blog & Decker, a l'article Fer-se el suec.

dimarts, 14 de setembre del 2010

Tallar el bacallà

Parèmia: Tallar el bacallà.

Origen: El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vinculada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbal tallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l'àrbitre o el que té major autoritat en un afer.

Nota: Precisament Ada Parellada, restauradora i cap del restaurant Semproniana, em comentava que tallar el bacallà provenia del fet que calia tallar bé els filets de bacallà perquè el nervi i l'espina central només fes malbé un dels dos filets, que es podia vendre pitjor que el que quedava net. Si ho feia algú maldestre, feia malbé tots dos filets i el preu del bacallà baixava. Per això l'encarregat de fer-ho era l'amo, qui tenia més ofici.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., a l'article Coses de la Barcelona antiga, per Joan Amades, on esmenta que ho ha tret d'aquest llibre d'Amades.