Dormir més que la Mare de Déu d'Agost

Parèmia: Dormir més que la Mare de Déu d'Agost.

Origen: Diu Joan Arimany i Juventeny a Dúlia:

«El 15 d’agost és la festivitat de l’Assumpció o, anomenada també, la Dormició de la Mare de Déu. En aquesta data es commemora el trasllat al cel de l’ànima i el cos de la Mare de Déu en finalitzar els seus dies de vida terrenal. Malgrat que el dogma no va ser reconegut fins a la constitució apostòlica Munificentissimus Deus de Pius XII, l’1 de novembre de 1950, la creença popular era molt estesa, especialment al nostre país.

[...]

De les expressions plàstiques relacionades amb l’Assumpció, més recents i esteses de la religiositat popular catalana, cal comptar amb l’anomenat Llit de la Mare de Déu. Joan Soler afirma que aquesta construcció temporal, situada al bell mig dels temples parroquials, representava un llit on se situava una imatge jacent de la Mare de Déu sobre un cadafal guarnit i envoltat de teles, i altres elements ornamentals entre els quals hi solia figurar la imatge d’un o diversos àngels. En algun lloc prenia també el nom de la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’. La presència d’aquesta construcció havia generat diverses dites en les poblacions on s’instal·lava. Josep M. Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc diu que “era tanta la fastuositat d’aquest llit-altar que s’ha pervingut un adagi que diu: anar enflocat com el llit de la Mare de Déu”; així es transmetia o descrivia quan algú es cobria excessivament de roba o s’envoltava de grans ornaments. Gasol afegia que respecte la llarga presència d’aquesta instal·lació, tota una vuitada dins l’edifici de l’església i al mig de la nau, n’havia sorgit una altra dita que se solia aplicar a algú que no s’acabava d’aixecar del llit: “Dormiries més que la Mare de Déu d’agost”. La tradició del Llit de la Mare de Déu va perdurar respecte aquesta instal·lació episòdica dins els temples en ple agost, en la majoria de llocs, fins a la Guerra Civil espanyola. En alguns es va intentar recuperar per la postguerra però no va passar de ser una manifestació de poca durada.»

Explicació: Dita que s'aplica a algú que no s'acaba d'aixecar del llit.

Lloc: Es diu a Manlleu.

Font: Joan Arimany Juventeny (2014), al web "Dulia", a l'article "Dormiries més que la Mare de Déu d'agost" (Article publicat a "Catalunya Cristiana", núm. 1820, 10 d’agost de 2014, p. 17).

Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir

Parèmia: Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir.

Origen: Explica la Ger Carreras al seu blog Bitàcola de classe:

Durant l'estiu, els pagesos de Menorca tenien el costum de fer una "becadeta" després d'haver dinat, ja que feia massa calor per anar a treballar. Quan tornaven al camp, se'n duien la bereneta per aguantar fins l'hora del sopar, quan el sol ja s'havia post.

A finals d'agost, (Sant Agustí es celebra el 28 d'agost) el sol era més suportable i quan entraven dins el setembre, ja no podien fer becada ni bereneta, perquè el dia s'havia escurçat massa.

Localització: La dita és típica de Menorca.

Nota: Sant Agustí és el 28 d'agost.

Font: Article del 28 d'agost de 2009, Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir, del blog Bitàcola de classe, de Ger Carreras.

Parlar del sexe dels àngels

Parèmia: Parlar sobre el sexe dels àngels.

Variants i sinònims: Discutir sobre el sexe dels àngels.

Origen: Un àngel és un esperit pur que té enteniment i voluntat, inferior a Déu però més perfecte que els éssers humans. Els àngels van ser creats per Déu i alguns d'ells, capitanejats per Lucifer, s'hi van rebel·lar i es van convertir en dimonis. Els que es van mantenir fidels a Déu, capitanejats per l'arcàngel sant Miquel, van ser confirmats en la seva gràcia i la seva benaurança. La seva existència és un dogma de fe. Hi ha entre ells una gradació jeràrquica: serafins, querubins, trons, dominacions, virtuts, potestats, principats, arcàngels i àngels. La iconografia concreta dels àngels com a un dels graus d'aquesta jerarquia els representa, des del segle IV dC, en una figura antropomorfa alada. Però, en ser esperits pur, no tenen sexe.

Explicació: D'aquí treu cap la frase Parlar de (o discutir sobre) el sexe dels àngels.

Altres frases relacionades: La pietat popular els relaciona amb la bondat, i d'aquí expressions com Ser un àngel o comportar-se d'una manera angelical, que s'apliquen a paersones que actuen amb bonhomia o generositat.

Altres expressions col·loquials que inclouen aquest terme són:

• Cantar-hi els àngels (ser molt apreciat un menjar o qualsevol altra cosa);
• Dormir com un àngel (dormir plàcidament);
• Estar amb els angelets (manera de dir als nens que algú s'ha mort);
• Fer l'angelet (fer-se el desentès);
• Passar un àngel (que es diu quan de cop tothom es queda callat en una conversa)

Font: Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'oremus. Barcelona: Edicions La Campana.