L'han tancat a la Ferrada

Parèmia: L'han tancat a la Ferrada.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «L'han tancat a la Ferrada», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 22 (Any I, 30-maig-1936), p27 diu:

«De temps antic, els bisbes gironins tingueren en el Palau un departament o presó eclesiàstica per als capellans processats per la seva autoritat, coneguda vulgarment per La Ferrada, sens dubte per tenir portes o reixes de ferro. La primera notícia d'aquesta clausura que trobem consignada remunta a últims del segle XV, i consta que fou tancat allí, per mandat del senyor bisbe, un Abat de Sant Pere de Galligans, a qui se seguia causa criminal per haver, en 13 d'abril del 1474, un cosí germà del dit Abat, anomenat Fra Oller, ferit malament a Francesc March Llopart, Prior de Cruïlles i cambrer del Monestir de Sant Pere. Es diu, en el document que tenim a la vista, que el repetit Abat fuit carceratus in carcere ferreo, sen ferrato».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «L'han tancat a la Ferrada», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 22 (Any I, 30-maig-1936), p27.

Ves a cobrar a can Blanxart

Parèmia: Ves a cobrar a can Blanxart.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «Ves a cobrar a can Blanxart», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 22 (Any I, 30-maig-1936), p11 diu:

«L'antiga casa de comerç de Girona que s'anomenava de Torrellas i Blanxart, fou un establiment que gaudí sempre de fama i crèdit, a la qual cosa va contribuir molt l'haver estat sucursal o comissió del Banc Nacional de Sant Carles i després de Sant Ferran. 

El nostre modisme, que s'usa en sentit irònic, ve a significar o a dir a la persona a qui es dirigeix: "El teu crèdit serà pagat puntual i religiosament com acostuma a fer-ho la citada casa"; i el sentit vertader equival a dir: "com la casa de Blanxart, on hi ha fons i crèdit, no et doni el diner, ja pots donar-lo per completament perdut". 

En el mateix sentit s'usa a Barcelona: "Ves a cobrar-ho a la Ceca", o casa de la moneda.».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «Ves a cobrar a can Blanxart», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 22 (Any I, 30-maig-1936), p11.

S'ha quedat com l'home de Santo Domingo

Parèmia: S'ha quedat com l'home de Santo Domingo.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «S'ha quedat com l'home de Santo Domingo», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 21 (Any I, 23-maig-1936), p5 diu:

«L'època dels convents de frares en la nostra ciutat de Girona, nosaltres no l'havem coneguda, però molts dels nostres veïns recorden perfectament i veieren moltes vegades una escultura sui generis que al peu de l'escala de la porteria del convent de Predicadors, avui caserna d'infanteria, hi hagué, fins a l'any de l'exclaustració d'aquells frares, l'estàtua d'un home barroerament feta, l'ofici del qual en aquell lloc obeïa potser únicament al millor ornat del lloc, per més que no falta qui li atribueix una representació més important, sense dades ni raons on recolzar-ho. A la immobilitat, doncs, d'aquella imatge, sense expressió ni gest significatiu, es ve encara comparant qualsevulla que quedi parat o mut quan se li explica algun fet, se'l pregunta o se'l confon amb raons o dicteris, sense trobar paraula a contestar».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «S'ha quedat com l'home de Santo Domingo», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 21 (Any I, 23-maig-1936), p5.

Fems, sol i aigua al rec

Parèmia: Fems, sol i aigua al rec.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «Fems, sol i aigua al rec», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 21 (Any I, 23-maig-1936), p15 diu:

«Síntesi de les aspiracions o desideràtum dels hortolans del pla de Girona, o sigui: fems per afemar la terra, sol que vivifiqui les plantes, aigua en la sèquia per al regatge de les hortes; la qual cosa retrata un sentiment a egoisme; car, mentre els altres pagesos experimenten els efectes de la secada en els seus camps, ells poden dur als nostres mercats les seves hortalisses sense competència possible per part dels altres, fent, per això mateix, son vertader agost».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «Fems, sol i aigua al rec», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 21 (Any I, 23-maig-1936), p15.